El tècnic que serà recordat per ser un gironí més

Noms il·lustres a la banqueta han acompanyat el Girona al llarg dels seus noranta-tres anys de vida. Sobresurt amb força el d'Emilio Aldecoa, un home que va dirigir prop de 250 partits. Alfons Muñoz, Pablo Machín, Xavier Agustí, Lluís Pujolràs o Raül Agné també testifiquen la seva posició en un club blanc-i-vermell històricament inestable. Tots, per la seva raó, cadascuna personal i intransferible, apareixen en els seus llibres, que recordaran sempre el seu pas per Vista Alegre o Montilivi. A tots aquests herois ja fa temps que s'ha unit Míchel Sánchez, l'home del segon ascens a Primera. Un madrileny que va arribar a Girona disposat a fer classes de català perquè a casa seva li han ensenyat que hi ha coses que no tenen preu, com la implicació. Els resultats acompanyen Míchel, però té molt més valor el fet de transcendir com ho està fent que no pas cap classificació. A Míchel no se'l recordarà pas per la quantitat d'anys que va passar a Primera amb el Girona, se'l recordarà perquè a Girona era un gironí més. I no tothom ho pot dir, això.

A Sant Sebastià, l'entrenador farà un pas més i se situarà com la persona que més partits ha dirigit el club en la màxima categoria del futbol estatal. Actualment, està empatat amb trenta-vuit amb Pablo Machín i Eusebio Sacristán. Per primera vegada, un entrenador ha durat més d'una temporada a l'elit a Montilivi. «És un orgull ser l'entrenador del Girona amb més partits a Primera. Significa molt perquè aquí és el lloc on he estat més a gust a l'elit i crec que no hi ha cap projecte millor per ser-hi. Estic molt il·lusionat perquè el club i la ciutat estiguin molts anys a Primera», raonava a la sala de premsa d'un estadi enamorat de la seva filosofia de joc i de la seva senzillesa com a persona. A la gent li agrada que Míchel els representi. A Girona se senten orgullosos que algú com ell sigui el seu entrenador.

Míchel: "Estic molt il·lusionat perquè el club i la ciutat estiguin molts anys a Primera"

Els reptes no s'acaben

Podria semblar una pel·lícula, perquè no es pot oblidar que el Girona li va entregar la confiança absoluta quan l'equip estava en llocs de descens a Segona B, a l'inici del qual ara és un regnat inqüestionable. Qualsevol hauria pogut dubtar, i més venint dels tres anys terribles que es van viure a Montilivi, però els gironins no ho van fer i l'aposta va sortir de meravella.

I Míchel correspon volent-ne més. «Ni el Girona ni jo hem estat a Primera tres temporades de manera continuada. Tampoc ha estat mai en una classificació per damunt del desè lloc. I mai no ha sumat cinquanta-tres punts. Ja tenim tres objectius». La fam és infinita.

Subscriu-te per seguir llegint