Qui dubtava de Cristhian Stuani?

Qualsevol paraula que es digui o s'escrigui fent referència a l'impacte de Cristhian Stuani al Girona serà equivocada. Perquè encara no s'ha inventat la descripció perfecta que resolgui què senten els gironins i gironines cada cop que el seu ídol, pal de paller de les noves generacions, veu porteria. Ni la felicitat resumeix prou el que any rere any, i ja en van set, provoca aquest davanter caigut del cel a Montilivi, com per art de màgia. Ahir va marcar els seus gols 50 i 51 amb la samarreta blanc-i-vermella a l'elit, que ha defensat en noranta-nou ocasions a Primera.

«No deixen de ser estadístiques, sempre que siguin per millorar benvingudes siguin. Però està clar que el meu primer objectiu és el grupal, i això exigeix ajudar en tot el possible. Després, amb la feina i l'esforç, crec que els gols arriben. Així que em quedo amb el treball de l'equip», confessava Stuani als canals oficials del club. El davanter ja va ser el màxim golejador de la pretemporada, marcant quatre gols. Aquest és el tercer any consecutiu que veu porteria en el primer partit a l'estadi: contra l'Amorebieta en la 21-22 i davant del Getafe la 22-23 i la 23-24. No és casualitat que faci miques tots els registres.

Golejada del Girona per estrenar la temporada a Montilivi (3-0)

Vèncer i convèncer

La imatge del Girona, a més, va ser prou contundent. En gairebé cap moment es va patir per una victòria, garantida quan faltaven uns vint minuts per acabar el partit. Una cosa que no és habitual, a Montilivi, acostumat a patir. «Hem aconseguit l'objectiu, que eren els tres punts. L'equip ha guanyat de principi a final; la veritat és que hem fet un partit molt complet. Crec que tant els futbolistes com el cos tècnic i l'afició podem estar tranquils perquè avui hem fet una gran feina», explicava el 'set', que no s'ha sentit intimidat per la presència del fitxatge més car de la història del club, Artem Dovbyk, novament suplent.

L'ucraïnès, que va ser l'autor del gol que va donar el punt a Sant Sebastià, va sortir al terreny de joc immediatament després que el davanter uruguaià signés el seu doblet. Montilivi, agraït al seu futbolista franquícia perquè no oblida que quan podia haver tocat el dos va preferir quedar-se per retornar el Girona a l'elit del futbol estatal, un somni en què pocs creien, però a qui ell mai va girar l'esquena, va ovacionar Stuani llargament. El seu pas pel club serà recordat eternament.

Dovbyk haurà d'esperar per fer-se un lloc a l'onze inicial del Girona, sempre que Míchel no opti per alinear dos davanters a la vegada. Tot i costar uns vuit milions d'euros, l'ucraïnès entendrà que a Montilivi hi ha unes jerarquies que s'han de guanyar. I això que Castellanos, l'any passat, va ser el titular escollit pel madrileny en l'inici a Mestalla. Diuen que rectificar és de savis i Míchel ho ha fet. De la resta s'encarrega Cristhian Stuani.

Subscriu-te per seguir llegint