El Girona lliga Cárcel fins al 2027

Un quatre de juliol d’ara fa nou anys, Quique Cárcel aterrava a Montilivi. Ho feia amb la il·lusió d’un jove dirigent esportiu, que feia poc que havia penjat les botes i que tastava per primer cop el futbol professional després d’uns bons anys a l’Hospitalet. L’aposta pel «planter» i el «bon futbol» van ser dues de les idees que van traspuar de la seva presentació com a màxim responsable esportiu del Girona. L’altra, mirar d’esquivar les «limitacions econòmiques» marcades per un límit salarial baixíssim d’amb prou feines dos milions d’euros. De propietat encara de Josep Delgado, el club vivia un moment convuls arran de la sortida d’Oriol Alsina i d’uns moviments a la llotja que acabarien també, al cap de poc, amb l’etapa de Francesc Rebled a la presidència. Precisament un dinar entre Rebled i Cárcel havia desencallat el fitxatge del barceloní el dia abans. D’això ja en fa nou anys. La resta és una bonica història d’amor, plena de somriures i també de moltes llàgrimes, que ha acabat amb el Girona a Primera Divisió i gaudint dels millors anys de la seva història. Part de mèrit en té un Cárcel que ahir va ampliar el seu contracte amb el conjunt blanc-i-vermell fins al 2027. 

De trucades i ofertes no n’hi han faltat a Cárcel sobretot els darrers anys. Que si el Barça, el Las Palmas, el Sevilla...La realitat és que amb Cárcel, el Girona ha disputat cinc play-offs d’ascens (2015, 2016, 2020, 2021 i 2022), ha estat quatre temporades, de moment a Primera, i ha aconseguit dos ascensos. A Montilivi ha passat de viure moments de penúries econòmiques que dificultaven inscriure jugadors que venien de Segona B a veure l’equip segon a la classificació de Primera. El barceloní ha viscut i estat protagonista del creixement que ha experimentat el club la darrera dècada. Quan va arribar el 2014 la seva primera feina va ser intentar convèncer David Garcia, Juanlu Hens i Jandro Castro perquè es rebaixessin el sou perquè si no, no podia inscriure més jugadors. Els primers fitxatges anunciats en el seu mandat van ser Florian Lejeune i Fran Sandaza mentre mirava de seduir Eloi Amagat perquè renovés. Ho va fer. 

Una nova dimensió

El context s’ha capgirat completament nou anys després que Cárcel aterrés a terres gironines. La seva darrera tasca ha estat convèncer un central internacional i mundialista del Barça com Èric Garcia perquè vingui al Girona. Tot un altre món per a un club que ha fet un salt endavant immens en tots els àmbits i del qual Cárcel n’ha estat protagonista cada dia. També és culpa seva l’aterratge de Míchel Sánchez a Montilivi. Amb el tècnic madrileny, l’equip va tornar a Primera i s’hi va mantenir el curs passat. Amb Míchel renovat fins al 2026, ara li toca a ell. «Tenim la gran sort que parlem el mateix idioma futbolístic», sovint diuen l’un de l’altre. La confiança de Cárcel en Míchel ha estat màxima des del primer dia. Fins i tot quan les coses anaven mal dades, al principi del curs 2021-22 i lluny dels llocs de play-off després de perdre contra l’Osca (1-3), li va oferir renovar. Míchel sempre recorda, agraït, aquell gest. L’equip va acabar pujant i el tècnic ha renovat el seu contracte un parell de cops (fins al 2026). Per la seva banda, la darrera ampliació de contracte de Cárcel va ser al 2022 amb un lligam fins al 2025. Ara el club se l’assegura dues temporades més (2027). 

Després d’uns dies de vacances coincidint amb el tancament del mercat d’estiu, Cárcel ja visualitza les carpetes que se li obriran aquesta temporada. A finals de curs acaben contracte David López, Juan Carlos, Juanpe, BernardoBorja GarcíaKébé i els quatre cedits (Èric Garcia, Pablo Torre, Couto i Savinho) i haurà de decidir què fer. De feina, n’hi ha força d’avançada arran de les incorporacions en propietat de jugadors com Herrera, Dovbyk, Solís o les renovacions d’Aleix Garcia i Arnau Martínez. Amb Bueno al Wolverhampton per dotze milions, ben segur es veuran més vendes a curt termini. «Per anar creixent calen vendes», afirma.

Com ha fet des que va arribar aquell juliol del 2014, Cárcel continuarà treballant amb humilitat i tocant de peus a terra com ha fet sempre perquè, primer de tot, cal assegurar la continuïtat de l’equip a Primera Divisió. Fer-ho, serà el gran èxit de la temporada i un altre per a la seva col·lecció. De fites majors, no en vol sentir a parlar, tot i que si arriben, serà el primer de viure-les, celebrar-les i treballar-hi amb passió.