L'Oriola, el rival del Girona a la Copa del Rei

Era el minut 81 del partit de la jornada 23 de la Segona Divisió B que es disputava a Montilivi un diumenge 3 de febrer del 2008. Sí, pocs mesos abans del gran salt del conjunt de Raül Agné al futbol professional. Encara faltava una mica quan Kiko Ratón va marcar a l'estadi gironí amb una samarreta que no era la blanc-i-vermella. També faltava una mica per aquell penal que va salvar el Girona del desastre i un descens. Ratón, aquell diumenge, marcava el 0-3 a favor de l'Oriola, en l'últim enfrontament directe entre tots dos clubs, emparellats en la segona eliminatòria de la Copa del Rei 2023-24 que es disputarà el 7 de desembre al camp de Los Arcos (21 hores/Teledeporte). Futbol vintage, sense dubte.

«Hem parlat molt, durant la setmana, del rival que ens podia tocar», expressava el capità de l'equip de la Segona RFEF, Brian Pallarés. «Vam mencionar el Girona, especialment pel lloc on està en la classificació. És un conjunt molt atractiu i esperem un ple a vessar. Són un tros d'equip de Primera i els rebrem amb molta il·lusió. Intentarem fer el màxim possible», afegia, envoltat de càmeres i micròfons. El Girona, en la seva condició de líder de Primera, era el rival més fort que podia tocar en un sorteig encara sense el Barça, el Madrid, l'Atlètic de Madrid i l'Osasuna, participants en la Supercopa d'Espanya.

«Per a nosaltres és molt bo», comentava, radiant, Adolfo Valero, vicepresident del club alacantí. «Sabíem que ens tocaria un rival històric, un Primera. Ens ha tocat el Girona, que és el líder i pel qual molts apostàvem. Estem molt contents». Ningú no volia desaprofitar l'ocasió de dir la seva, com l'alcalde de la ciutat, Pepe Vegara. «Serà un dia especial i l'Ajuntament s'implicarà, com no pot ser de cap altra manera. Serà una festa del futbol. No només Oriola es bolcarà, ho farà tota la comarca. Hem d'empènyer tots», somiava. En la primera ronda, van carregar-se el Nàstic en la tanda de penals (0-0 i 6-5). Ara es carreguen de motius per creure que tombar el millor equip de l'elit, que va patir moltíssim a Lepe on tan sols va sobreviure gràcies a una genialitat de Savinho al temps de descompte, és possible.

Treure la pols als precedents

Però tornem al passat, perquè el viatge que han experimentat tots dos conjunts des de la seva darrera trobada no té res a veure. Especialment, l'explosió que ha viscut el Girona, que ara mateix transita pels millors moments de la seva vida. Aquell diumenge del 2008, l'onze amb el qual Raül Agné sortia al terreny de joc era el format per: Ponzo, David Sánchez, Nagore, Rangel, Serra, Dorca, Santi Asensio, Chechu, Matamala, Uri i Miki Albert. També van jugar Arnal, Jito i Xumetra, però van marcar Tevenet, Selu i l'esmentat Kiko Ratón, a qui avui Montilivi té com a una de les seves divinitats, perquè el que va fer contra el Múrcia el 2010 va ser un miracle. En aquell Múrcia, per cert, jugava Óscar Sánchez Fuentes, l'actual entrenador de l'Oriola (el seu director esportiu és Toché, un altre clàssic). Ni fet expressament.

Aquella temporada, en la primera volta, en el que és, fins al pont de desembre, el darrer desplaçament del Girona a Oriola (setembre del 2007), tots dos equips van empatar a zero. Al costat de Kiko Ratón, a la davantera, hi havia un vell conegut dels de Montilivi i també de Vilatenim: Diego Ribera, que amb dinou anys havia jugat al Figueres i que, amb vint-i-sis, ho va fer al Girona a la Segona B. Era la temporada 2003-04. I a la defensa, un altre: Óscar Álvarez, que després de la seva experiència a terres alacantines va fitxar pels gironins.

Un any abans d'aquest doble enfrontament a Segona B, Girona i Oriola es van trobar a la Copa, en un 0-4 amb Joan Carrillo a la banqueta marcat per les expulsions a la primera part de Dot i Crivillé. Aquella nit també va marcar Kiko Ratón, esclar. I va jugar Xavi Molas, exjugador del Palamós.

El Girona més internacional de la història

Míchel vol arribar lluny

Però si l'Oriola té fantasies amb la Copa del Rei, el Girona no vol ser menys. El sorprenent líder de Primera i equip revelació del campionat aspira a fer una trajectòria llarga en la competició i, qui sap, si superar el sostre històric, fixat en els quarts de final.

«La Copa pot ser un camí més ràpid per aconseguir un títol», avançava Míchel en la prèvia del duel contra el Lepe, rival de l'Oriola en el seu grup de la Segona RFEF. «Aconseguir un títol», deia el madrileny. No serà capaç, oi?