Barça-Girona: La nit que l'equip gironí esperava per fer-se immens

És impossible esbrinar si per fi serà l'any en què el Girona guanyarà al Barça (21 hores, DAZN). Impossible. Però el que sí que sabem és que mai s'havia presentat en les condicions actuals. El Girona de Míchel, l'equip que millor juga a futbol de la Primera Divisió, és colíder de la Lliga. En 15 jornades, només ha perdut un partit: va ser en la visita del Reial Madrid a Montilivi. Un dia que segur que els futbolistes blanc-i-vermells, que ja han canviat el xip i ara se centren a col·locar-se entre els sis primers (com a mínim) al final del campionat, en van treure una lliçó.

La temporada 2023-24 està sent històrica per a un Girona que es presentarà a l'Estadi Olímpic Lluís Companys sense cap mena de complex. Passi el que passi, sortirà al davant d'un Barça (li treu quatre punts) que presenta tants dubtes que no sembla el Barça. De fet, si guanya sortirà líder en solitari després de la relliscada del Madrid al Benito Villamarín. L'equip de Xavi és complicat de desxifrar, de tant irregular que és. Tot el contrari que els de Míchel, fiables i continuistes en un estil de joc que recull l'admiració de tot el món del futbol. L'equip de Montilivi viu entre elogis i els blaugranes entre crítiques.

Haurà de matisar un pèl el seu pla el tècnic madrileny, absent Yangel Herrera per lesió. Hi ha més d'una variant possible; però la que sembla més probable és el fet d'avançar David López al mig del camp i incloure Yan Couto o Arnau al lateral dret, passant Èric Garcia a l'eix de la defensa, al costat de Blind. Fer qualsevol altre moviment seria retocar massa coses, tenint en compte que Pablo Torre, amb una clàusula de la por prohibitiva (300.000 euros) no jugarà.

I el Barça, què farà? Potser no ho sap ni Xavi, amb els canvis que fa constantment. Que si Araujo de lateral, que si ara de central; que si trasllado de posició a Kounde; que si canvio de banda a Cancelo; que si Joao Felix juga per dins o per fora... Un cacau mental que durant molt temps ha bloquejat l'equip culer, que quan pitjor estava, també s'ha de dir, ha reaccionat: victòries imprescindibles contra el Porto i l'Atlètic de Madrid abans d'enfrontar-se al colíder de la Lliga aquesta nit.

La pressió és tota per al Barça, mentre que el Girona arriba al derbi català, l'únic que es disputa actualment a Primera Divisió, amb una rialla i ben feliç. Ni perdent se li podrà retreure res a un conjunt competitiu a més no poder i que planta cara a qualsevol.

L'afició es desplaçarà

El Girona no estarà sol a Montjuïc. Les entrades en la zona visitant es van esgotar en un tres i no res (300), però molts socis i aficionats de l'entitat gironina estaran escampats per altres zones d'un estadi que tampoc és que s'ompli massa. La gent del Barça, a diferència de la del Girona, no respon, amb el canvi d'ubicació. Els fa mandra.

En canvi, l'afició blanc-i-vermella viu en un somni del qual no es vol despertar. Parlava Míchel en la prèvia que guanyar significaria entrar en una nova dimensió. Una dimensió desconeguda, cert. Però també era desconegut tot el que està fent actualment el Girona. Tantes vegades s'ha dit que no tornaria a veure res semblant i ha acabat veient alguna de més grossa, que ja no es pot posar la mà al foc per res. Sí, si guanya entrarà en una dimensió desconeguda, però el sostre actual ni s'intueix.

És el premi a anys i panys de feina ben feta. El Girona visita el Barça traient pit, aferrat a un estil propi i a una identitat sinònim d'èxit. Els seus futbolistes, a més, estan en un nivell absolutament descomunal. Savinho, un punyal a la banda; Aleix, un cervell pel qual tot passa; Iván Martín, la precisió feta persona; Dovbyk, que espanta només veure'l; Miguel, un autèntic diamant; Stuani, afamat com sempre; Yan Couto, Blind i un llarg etceterà.

Míchel: "Guanyant el Barça entrem en una altra dimensió"

Èric Garcia i Oriol Romeu

El Barça no comptarà amb Ter Stegen, Iñigo Martínez, Gavi i Marcos Alonso; i segurament tampoc jugarà Oriol Romeu, que es retrobarà amb els seus antics companys. El d'Ulldecona va meravellar a Montilivi, sent clau en la permanència tranquil·la que gairebé acaba amb una plaça a la Conference League. Xavi, que tant el volia, el va utilitzar al principi i ara, ni l'estripada de Gavi ha fet que el tornés a cridar.

També deia voler Èric Garcia, a qui va deixar a la banqueta i ara al Girona pot demostrar la gran qualitat que té. Com tot a la vida, en el fons es tracta de seguir el que et diu el cor. I al Girona, el cor li diu que sap jugar a futbol, esclar, però que aquesta plantilla és especial respecte a les que ha tingut mai. Que està vivint una etapa irrepetible. I que aquesta nit, pot guanyar.

Subscriu-te per seguir llegint