El Girona fa onze jornades consecutives que és líder o colíder

Gens satisfet va acabar Míchel del partit de diumenge a Almeria. Veient-lo a l’àrea tècnica de la gespa del Power Horse ja es notava que la cosa no anava. Escarafalls aquí, escarafalls allà, crits d’incomprensió i cares de no entendre què estaven fent els seus homes. «El millor del partit ha estat el punt». Així de clar i català es va expressar al final del partit. Resignat i veient que no hi havia hagut res a fer, el tècnic va donar per boníssim l’empat final contra un Almeria que s’havia merescut «molt més» que no pas un sol punt. L’autocrítica sempre és bona i si es pot fer sent líder en solitari i després de no haver perdut, entra encara més bé. Ara bé, malgrat fer el pitjor partit de la temporada al camp del cuer, amb l’empat el Girona a ser líder en solitari de la classificació de Primera Divisió. Sí, sí, líder en solitari. Encara que el Madrid tingui un partit pendent perquè va jugar la Supercopa. Líders en solitari. I això, per al Girona és quelcom prodigiós. Un fet deliciós que l’afició i l’entorn d’un club gens avesat a moure’s tan enlaire, ha de celebrar i gaudir al màxim. 

Ser líder de Primera per al Girona continua sent extraordinari. El que ja no és, és inèdit perquè els homes de Míchel ja han pujat al balcó de la classificació, des d’on es veuen tots els altres equips per sota, uns quants cops més. Concretament ara, és la sisena vegada que el Girona és líder en solitari, que aviat és dit. La temporada excelsa dels gironins diu també que fins ara han estat colíders cinc jornades més. Per tant, el Girona ha estat al capdamunt de la taula, sol o acompanyat, durant onze de les vint jornades disputades. Una dada que diu molt de la dimensió del que està fent aquest súper Girona. 

Tot va començar a la sisena jornada després que el Girona, que venia de golejar a Granada (2-4), n’hi clavés cinc més al Mallorca (5-3). Aquell dia l’equip es va situar colíder amb 16 punts, els mateixos que el líder Barça. L’empat amb els blaugranes es desfaria tres dies després, en la jornada intersetmanal en què els de Míchel van guanyar a Vila-real (1-2) i van aprofitar l’ensopegada del Barça a Palma (2-2). Aquell dimecres 27 de setembre va passar a la història per ser el primer cop que el Girona era líder en solitari de la màxima categoria del futbol. Tres dies comptats va durar l’alegria. Al cap de setmana, el Madrid va aixafar la guitarra amb un 0-3 a Montilivi que, fins ara, és l’única derrota de l’equip aquest curs. 

La dinàmica de l’equip continuaria igual malgrat la desfeta. El Girona va continuar esclafant rivals i, a la jornada deu va tornar-se a enganxar a dalt de tot, empatat aquest cop amb el Madrid i l’Atlètic a 25 punts. Els de Míchel serien colíders dues jornades consecutives fins que a la dotzena, gràcies a la victòria al camp de l’Osasuna (2-4), a l’empat del Madrid a casa contra el Rayo (0-0) i la derrota de l’Atlètic a Las Palmas (2-1), van tornar al primer lloc en solitari amb 31 punts. S’hi mantindrien dues jornades fins que l’empat contra l’Athletic Club (1-1) permetria al Madrid atrapar els gironins i superar-los per millor average general. Marrans, els gironins no s’aturarien i recuperarien el primer lloc en solitari a la setzena jornada, en un cap de setmana inoblidable. El Girona va imposar-se a Montjuïc contra el Barça (2-4) i va beneficiar-se de l’empat del Madrid contra el Betis (1-1). El triomf contra l’Alabès (3-0) de la següent jornada, mantindria el Girona primer fins que l’empat al camp del Betis (1-1), en l’última jornada abans de Nadal va tornar-los a situar colíders darrere del Madrid. 

Amb l’ajornament del duel del Madrid a Getafe per la disputa de la Supercopa, el Girona tenia l’oportunitat de tornar a assaltar el lideratge diumenge passat. No ho va fer com tothom hauria volgut, però el 0-0 final permet l’equip viure aquesta setmana altre cop al capdamunt de la taula. Míchel no es cansa de repetir que guanyar la Lliga no és l’objectiu del Girona. Té raó, però mentrestant, els aficionats blanc-i-vermells gaudeixen, duri el que duri, de les vistes que hi ha des de dalt de tot de la classificació.