El PSC reclama regular amb sancions els pisos turístics de Girona per garantir la convivència

El grup municipal del PSC a Girona considera que la nova normativa pels pisos turístics té mancances i ha presentat un paquet d'al·legacions. La portaveu Sílvia Paneque i la regidora Bea Esporrín han marcat les línies estratègiques, que a parer seu, han de seguir els Habitatges d’Ús Turístic (HUT). Les al·legacions que han presentat demanen que Girona afegeixi una normativa clara per regular la convivència adequada entre veïns i la gent que fa una estada en un pis turístic; que el 15% a un barri és un criteri massa generalista que permet, per exemple, que hi pogués haver un excés de pisos turístics en un carrer o bé fixa un límit que no té sentit en un altre espai urbà; i que s’eviti que les llicències d’ús turístic serveixin per especular, en tant que Girona ja té un problema greu amb el preu de viure-hi. D’altra banda, el PSC no entén per quins motius hi ha el límit de només poder tenir pis turístic a la primera planta, quan en un edifici hi ha una rehabilitació o s’hi instal·li un ascensor. “En alguns edificis en mal estat, la rehabilitació i la posada en marxa únicament com a Habitatges d’Ús Turístic pot ser una opció”, apunta Bea Esporrín.

Bea Esporrín demana que -per tal d'assegurar la bona convivència entre residents i turistes- la modificació puntual s’acompanyi d’un règim regulador o d’un règim d’inspecció i sancionador que vetlli i corrobori un funcionament cívic. A la inspecció dels HUTs es proposa, el sistema d’inspecció turística de la Llei 13/2002 de Turisme de Catalunya (LTC), que té funcions de caràcter reactiu i altres de caràcter preventiu; i en l'àmbit sancionador el sistema establert a la Llei 13/2002 de Turisme de Catalunya (LTC) i D159, Llei 39/2015, Llei 40/2015 i Llei 26/2010.

“La Llei de Turisme contempla que, en el cas d’infraccions, la reincidència en el termini d’un any, sempre que hi hagi resolució prèvia ferma, agreugi en un grau la infracció. La llei tipifica supòsits d’infraccions lleus, greus i molt greus i cal que a l’àmbit municipal ho tipifiquem de manera clara. Sobretot, establint condicions que evitin eventuals conflictes de convivència i garanteixin el descans i la qualitat de vida dels ciutadans o infraccions vinculades a residus” ha conclòs la regidora socialista Bea Esporrín.

Els socialistes també han afirmat sobre la limitació del 15% que cal establir un mecanisme per comprovar si els habitatges que disposen de llicència HUT actuen com a HUT i proposen que es podria fer demanant a la Generalitat una relació de la taxa turística recaptada pels diferents HUT de la ciutat. Aquesta dada permetria establir una limitació més acurada lligada al percentatge efectiu d’ús turístic que es donen als habitatges. “No tots els habitatges d’ús turístic que tenen llicència d’HUT es lloguen com a tal, i el fet d’imposar una limitació pot comportar que s’especuli amb la llicència, fent que el preu dels immobles s’encareixi de forma considerable en funció de si disposen de llicència d’HUT, fomentant l’especulació en contra de la finalitat que persegueix la limitació. Hi ha propietaris que tenen la llicència d’HUT sobre un pis amb contracte de lloguer per si en el futur la volen utilitzar”, ha explicat la regidora socialista.

D’altra banda, els socialistes demanen revisar la classificació dels sectors. “Els sectors Eixample sud i Eixample nord són, amb diferència, els sectors amb més habitatge de la ciutat, amb 10.548 i 11.739 habitatges respectivament. L’Ajuntament de Girona no fa servir aquesta classificació en el contracte de neteja al definir les diferents zones de neteja, o en els antics pressupostos participats, per les dimensions que tenen els sectors i les diferents casuístiques. Així, ens podríem trobar que zones concretes d’aquests sectors properes a les zones que ja han assolit, o estan a punt d’assolir, el 15% d’ocupació es convertissin en carrers amb una gran concentració de pisos turístics, alterant el mix del barri, com per exemple podria passar al barri Figuerola-Bonastruc”, ha afirmat Esporrín.

A les al·legacions presentades pels socialistes s’ha incidit en diferenciar i desvincular el concepte d’HUT i de llar compartida. “Al text que ens van presentar el govern equiparava aquestes dues figures i són dos conceptes molt diferents. De fet, al decret 75/2020 de turisme de Catalunya de la Generalitat ja s’hi fa aquesta distinció” apunta Esporrín. Una llar compartida té com a ús principal l’habitatge, sent l'habitatge principal i residència efectiva de la persona titular i que es comparteix com a servei d'allotjament amb terceres persones a canvi de contraprestació econòmica i per a una estada de temporada. La persona titular ha de residir en l'habitatge mentre dura l'estada. No suposa pèrdua d’habitatge residencial perquè l’arrendador continua vivint al barri. En canvi, un habitatge d’ús turístic no és la residència habitual de l’arrendador. Es lloga sencer i la seva decoració i ambient sol ser funcional i pensada per la rotació de turistes, que s’hi allotgen menys de 31 dies. Generalment, el lloguen grups de 3 o més turistes.

Aquestes són les al·legacions a l’aprovació inicial de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana per a la regulació dels habitatges d’ús turístic de la ciutat. “Creiem que el text proposat pel govern és molt millorable i el fet que l’oposició facilités l’aprovació inicial pel caos que es produiria en no fer-ho, corrobora la manca de previsió del govern i que les coses poden fer-se millor”, ha explicat la regidora socialista Bea Esporrín.