Restes de fauna i ceràmica del neolític i sitges de l’edat de ferro, entre les troballes a Domeny

«Restes faunístiques, carbons, ceràmica, utillatge lític i macrolític» del neolític antic, així com «tres sitges d’emmagatzematge de cereals, pertanyents cronològicament a la primera edat del ferro, i una, que de manera isolada, documenta una cronologia anterior, del bronze final», formen part del gruix de troballes al Pla de Baix de Domeny de Girona, segons han indicat fonts del Departament de Cultura. En la darrera de les sitges, a més a més, l’estructura va ser reaprofitada, posteriorment a la seva utilització originària, com a lloc d’enterrament, amb la inhumació d’un individu jove al seu interior.

Les excavacions arqueològiques que, tal com va avançar Diari de Girona, s’estan portant a terme en una parcel·la de la zona on s’hi ha d’aixecar un bloc d’edificis d’habitatges està proporcionant una gran quantitat d’eines lítiques elaborades amb còdols, on es concentren tots els elements de la cadena operativa lítica.

Cabanes i forns de combustió

Les intervencions a la zona estan centrades en l’excavació d’un assentament corresponent a l’època del neolític antic (mitjan V mil·lenni – mitjan IV mil·lenni). El jaciment està format per les restes d’una ocupació, detectat a partir de la conservació de nivells de circulació, llars o forns de combustió, restes de cabanes i a més, alguns fragments d’atuells ceràmics tant domèstics com d’activitat artesanals i industrials. L’excavació d’aquests nivells arqueològics està aportant molta informació sobre les característiques i quotidianitat d’aquesta comunitat.

Fonts del Departament han assenyalat que hi «apareixen tant objectes d’explotació com bases naturals, ascles i restes de talla, així com objectes configurats, els coneguts com a choppers». Són materials que podrien provenir d’un jaciment proper i que, per tant, no es troben en la seva ubicació original. Les mateixes fonts expliquen que el fet que tots aquests materials es trobin en una posició secundària, barrejats amb materials ceràmics i que no presentin erosions ni alteracions destacades, fa versemblant «la possibilitat que fossin transportats per l’acció humana i no pel curs fluvial». També s’han documentat blocs transformats tèrmicament, basalts extrets de la colada volcànica propera i s’han exhumat diversos objectes elaborats en sílex. És per això que, amb caràcter general, es podria parlar de l’existència d’una ocupació propera corresponent al paleolític inferior-mitjà i possiblement superior, situada sobre la terrassa del riu Ter, amb una cronologia de 250.000 anys a -30.000 anys.

Dels primers assentaments

Les actuals troballes amplien el marc cronològic de la zona fins al neolític antic i la prehistòria recent i «confirmen que allà va haver-hi un dels primers assentaments humans del municipi de Girona». L’actual nucli urbà no va arribar a ocupar-se amb anterioritat a l’època romana i és per això que els resultats d’aquestes intervencions tornen a demostrar que les zones d’ocupació més antigues del municipi estan a la zona de l’actual perifèria de la ciutat, proper al curs del riu Ter. A la zona hi ha diversos precedents arqueològics, els més destacats són el Pla de Dalt de Domeny Industrial i el Pla de Dalt, que van ser excavats entre els anys 1999 i 2012. Aquests jaciments permeten definir un espai d’àmplia expectativa arqueològica entorn del curs mitjà del Ter.

Els treballs retarden una promoció de pisos d’Acciona, però no els impediran.

Subscriu-te per seguir llegint