Educar menors amb mesures penals: «No hi ha una fórmula màgica per reinserir, intentem motivar canvis»

«Educar els joves i treballar per la seva reinserció és una feina que requereix moltes energies però és encomiable», assegura Jordi Curanta, exsubdirector del Centre Educatiu Montilivi de Girona, on ha treballat durant 30 anys ocupant diferents llocs de treball. Curanta va començar a treballar al centre de justícia de menors de Montilivi l’any 1991, i des de llavors ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a l’educació dels menors amb mesures penals. 

En reconeixement a la seva tasca al centre ha estat premiat pel Departament de Justícia juntament amb 8 professionals més que treballen en l’àmbit de la justícia penal a Girona. 

«Mai poses totes les energies que caldrien però és una feina que s’ho val perquè l’objectiu és procurar que els joves que passen per aquí tinguin una inversió de futur», explica Curanta. 

«Encara que no es puguin salvar tots, si aconsegueixes apartar de la delinqüència els altres, ja val la pena, i de vegades no som conscients de fins a quin punt els podem ajudar. A mi hi ha nois que m’han vingut a explicar que s‘han pogut comprar un cotxe treballant, m’han presentat les seves parelles i també com han aconseguit trobar feines i com han guanyat la seva primera nòmina». 

Un camí per cada intern

Des que la Generalitat va obtenir les competències en matèria penitenciària (1 de gener de 1984), l’objectiu tant de la justícia ordinària com la juvenil és reinserir socialment el penat per evitar que torni a delinquir. Però amb els anys s’ha millorat en l’execució d’aquest propòsit: «les coses han canviat molt des que vaig començar en aquest àmbit i s’ha avançat per bé, ja que s’han dissenyat programes d’intervenció generals i específics que tenen més continguts i estructura», subratlla Curanta. També s’ha anat protocol·laritzant tot, fet que ha ordenat les intervencions. Com a exemple posa la diversitat d’activitats que han de fer els joves en el seu dia a dia (tallers formatius o productius, programes d’educació sexual o habilitats socials i d’atenció a la diversitat), que s’acompanyen d’intervencions específiques sobre qüestions de salut mental o toxicomanies, entre altres. Quan un jove entra al centre, té un ventall d’activitats que ha de fer, però se li dissenya un itinerari basat en la seva situació personal per veure què es pot millorar i com es pot potenciar la seva reinserció en l’àmbit laboral o bé formatiu. Però, com s’aconsegueix reinserir-los? 

«No hi ha una fórmula màgica per aconseguir renserir-los, el que fem és intentar motivar un canvi, perquè sinó, un cop surti tornarà a anar allà mateix. S’ha de fer un treball no només amb el jove, sinó també amb la família sempre que es pugui», indica.

El Centre Educatiu Montilivi de Girona compta amb tres mòduls i és un centre de règim tancat des del 2019 (des del 2013 s’havia reconvertit per acollir menors de règim obert i semiobert). Actualment només té un dels seus tres mòduls en funcionament i acull 10 joves d’entre 14 i 18 anys que compleixen mesures judicials, però està previst que en el termini d’un any s’obri una segona ala del centre que ha estat en desús per acollir més interns (n’hi ha arribat a haver 43 durant la seva primera etapa de règim tancat). Les estades no solen allargar-se més d’un any.