«El torn d’ofici s’està morint des de fa temps i a l’administració li és igual»

Si durant una guàrdia de cap de setmana al torn d’ofici de violència masclista no es requereix l’assistència de cap advocat, aquest cobra 65 euros. Bruts, i que no seran pagats del tot durant el mes en curs, sinó que una part quedarà pendent de pagament. I cal encara restar les retencions i el pagament de les assegurances. 

«Mai saps el que cobraràs», assegura Elena Pérez, lletrada inscrita al torn d’ofici penal. Compta amb més de quinze anys d’experiència a la professió, i ha dedicat moltes hores a preparar-se casos i defensant ciutadans a través del torn d’ofici. A més, és la delegada de Girona del sindicat Vènia Advocatorum, convocant de la vaga al torn d’ofici que fa més de quatre mesos que es va iniciar.  

A la província gironina s’han suspès alguns judicis a Blanes, Figueres, Santa Coloma o Girona, però la reivindicació està apagada per falta de visibilitat i suports.

L’inici de la vaga va ser molt polèmic, perquè l’administració assegurava que l’advocacia no tenia potestat per dur a terme aquest dret, ja que els inscrits al torn «no tenen una relació laboral sinó de prestació de serveis», que els assimila als autònoms. També es criticava que es posava en risc el dret a la tutela judicial.

A Galícia la vaga ha suposat una revolució al sector, ja que la majoria de l’advocacia es va donar de baixa en bloc del torn d’ofici com a mesura de pressió i protesta. «Quan vaig començar a treballar el torn et permetia guanyar-te bé la vida, i més de quinze anys després he perdut la meitat del poder adquisitiu, i ho he de combinar amb la feina al meu despatx privat, si no, amb prou feines et permet cobrir despeses. El torn d’ofici s’està morint des de fa temps i a l’administració li és igual», critica. Al torn d’ofici de la secció penal, una sentència d’un judici amb jurat (per casos greus que solen allargar-se diversos dies), pot suposar un ingrés d’uns 600 euros, però això després d’anys de preparació i segons els dies de judici que suposi. Les rodes de reconeixement, per exemple, no es retribueixen. Més coses: dins la ciutat de Girona no es paguen desplaçaments. «M’han posat diverses multes en servei de guàrdies, perquè vols arribar com més aviat millor i com que no tenim llocs reservats de vegades has de fer moltes voltes per aparcar», expressa la lletrada. 

El sector demana que es paguin totes les actuacions per les quals se’ls designa, tenir dret a la conciliació i que les retribucions s’actualitzin anualment segons l’IPC. També reclamen que s’actualitzin els barems adequant-los als «preus reals», i que l’administració assumeixi les despeses de cobertura per accidents, malaltia, vida i responsabilitat civil, que han d’assumir els professionals. 

El sector no s’ha recuperat de les retallades del 2011, i denuncia que és «l’únic» cos de la justícia que s’ha quedat enrere. El Consell de l’Advocacia Catalana té un diàleg amb el Departament de Justícia per establir acords, però els col·legis admeten que són insuficients i que s’ha de seguir treballant. 

«Espanya va ser pionera amb la figura del torn d’ofici, que inicialment es deia torn de pobresa», indica Pérez. «Fins llavors els antics tribunals torturaven els inculpats perquè confessessin, i els que es podien permetre un advocat se’n salvaven». El torn d’ofici va suposar un pas endavant en la defensa dels drets humans, i a Catalunya la figura és imprescindible: l’any 2022 es van superar les 38.000 actuacions a la província, i a Catalunya se’n van fer unes 340.000. Pérez subratlla que cal que el sector faci pinya, perquè «només així podrem canviar les coses», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint