«El club de los lectores criminales», un pallasso assassí entra a l’escola

Netflix estrena avui aquest nou film del clàssic subgènere de terror en què un psicòpata es dedica a perseguir i matar un grup d’adolescents

Una imatge de la pel·lícula presentada per Netflix. | NETFLIX

Una imatge de la pel·lícula presentada per Netflix. | NETFLIX / inés álvarez. barcelona

inés álvarez. barcelona

Amb orígens en pel·lícules com la hitckoniana Psicòsis i inaugurat pel film Halloween de Jon Carpenter (1978), al qual seguirien les terrorrífiques Viernes 13 (1980), Pesadilla en Elm Street (1984), Scream (1996) o La novia de Chucky (1998), només per citar-ne alguns, l’slasher (anglicisme amb què es coneix el subgènere de terror protagonitzat per un psicòpata que matant un a un grup d’adolescents) s’ha convertit en un clàssic amb què espantar les noves generacions.

Netflix s’hi endinsa ara amb l’estrena, avui, d’El club de los lectores criminales, una adaptació del best-seller de terror juvenil de Carlos García Miranda. Justament l’escriptor firma el guió d’aquesta versió de la seva inquietant obra, amb imatges que ha dirigit Carlos Alonso-Ojea.

Als seus personatges els donen vida Veki Velilla (Amar es para siempre) i Álvaro Mel (La otra mirada), entre altres joves actors del panorama com Iván Pellicer, Ane Rot, Carlos Alcaide, Hamza Zaidi i María Cerezuela.

La història sorgeix al cap de García Miranda, que ja té una àmplia experiència com a guionista havent treballat en sèries com Física o Química: El reencuentro o El internado. Així, la trama té tots els ingredients típics del gènere: Un grup de joves sans i despreocupats que veuen la pròpia mort com quelcom antinatural. De perfils diversos (alguns molt prototípics) i, excepte un, companys d’universitat, es troben per a comentar les novel·les del mestre Stephen King.

A partir d’una broma macabra, però, un fet tràgic els unirà a través d’un secret, i és llavors quan apareixerà un pallasso assassí (aquí un altre clàssic de l’slash) amb l’objectiu d’anar-los aniquilant un a un.

A més a més dels espants i moments gore, el relat busca centrar-se en l’aspecte psicològic que genera que només un d’ells pugui ser el criminal. La desconfiança i la recerca improductiva farà saltar pels aires la seva relació. «No és només la por física. El punt fort de la pel·lícula és aquesta tensió», assegura la protagonista.