Les parets parlen

Algun dia s’haurà de fer un estudi a fons de les pel·lícules de terror que furguen a les nostres pors més domèstiques. Són relats que juguen amb la percepció de les nostres zones de confort, amb els nostres traumes infantils i amb el que hi ha de pertorbador a les persones del nostre entorn. Coneixem de debò els membres de la nostra família? I si resulta que l’ésser amb el que convivim és un monstre? Són idees, aquestes, que permeten treballar a consciència la part més sinistre dels espais interiors i també reflexionar sobre les amenaces exteriors cap a la nostre intimitat. No tengas miedo (Cobweb) s’apunta a aquesta tendència amb una faula que juga amb elements del conte de fantasmes tradicional però portant-ho al terreny de la racionalitat: a vegades, l’horror resulta emanar més de les persones que ens haurien de protegir i no de fenòmens paranormals. No és cap obra mestra, sobretot perquè funciona millor quan planteja enigmes que no quan pretén resoldre’ls, però s’ha de dir que els seus escassos 90 minuts regalen un parell d’ensurts memorables i aporta algunes (bones) idees sobre les disfuncions familiars.

El protagonista de No tengas miedo (Cobweb) és Peter, un nen de vuit anys que viu una vida aparentment tranquil·la amb els seus pares. Són poc de sortir i se sent estimat, semblaria que no pot demanar més. Però en Peter viu amb una angoixa creixent per culpa dels sorolls que se s’escolten rere les parets de la seva habitació. No és una cosa aïllada, sinó que s’ha sistematitzat amb el temps i ja no pot ni dormir.

Els seus pares li diuen que és fruit de la seva imaginació infantil, que darrere les parets no hi ha absolutament res. Però a mesura que passen els dies i els sons continuen, el nen comença a sospitar que els seus pares menteixen i amaguen un terrible secret. Per descomptat que la trama acaba fent-se un pèl previsible, sobretot perquè pel·lícules com No respires han acabat sent més influents del que segurament els seus mateixos responsables s’imaginaven, però No tengas miedo (Cobweb) és un entretingut relat de terror que es beneficia d’una bona planificació del suspens i de la notable feina de Lizzy Caplan, Antony Starr (el Homelander de la sèrie The Boys) i el nen Woody Norman, que és qui porta el pes de la funció.