Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

La colonoscòpia obre els ulls a Pablo Hasél

Una colonoscòpia és una cosa seriosa. A alguns els serveix per a detectar una anomalia en l’intestí i a d’altres, més afortunats, per a adonar-se de la seva insignificança, de la seva pròpia, no de l’intestí ni de la colonoscòpia. És el cas de Pablo Hasél, de qui ningú es recordava i gràcies al tub amb càmera que pretenien introduir-li pel seu orifici posterior, hem caigut en què continua a la presó. Hasél va ser un raper adoptat com a mascota pel llacisme, no perquè als llacistes els interessés gens ni mica la seva sort -no diguem les seves presumptes cançons- sinó com a pretext per a armar una mica de brega al carrer, ja saben, cremar un parell de contenidors i llançar un roc a un cotxe de la policia, que aquí va acabar la revolució. Ara, ja ni per a això interessa, és a dir que Hasél pot podrir-se a la presó esperant inútilment que algú alci la veu per ell. Per sort, la colonoscòpia ha arribat en el seu auxili i ens ha recordat que encara està pres. Cosa que tampoc importa a ningú, però mira, almenys el tenim ubicat.

Hasél es va negar que li realitzessin la prova intestinal perquè els agents de policia volien assistir a l’espectacle, i això sí que no, que una cosa és que et profanin el cul i l’altra tenir espectadors de l’esdeveniment. Qualsevol en el seu lloc hauria reaccionat igual, a ningú li agrada tenir a uns desconeguts en uniforme que no et treuen l’ull de l’ull. Malgrat el fiasco, Hasél hi ha sortit guanyant, no tothom pot dir que s’ha adonat de la seva nimietat gràcies al fet que li van voler ultratjar el floriol. Hasél és d’aquests benaurats, va poder pensar en això mentre es trobava en posició supina, oferint el darrere als policies que li vigilaven les natges i als sanitaris que s’aprestaven a entrar a dins seu vicàriamente, és a dir, gràcies a un giny prèviament lubrificat.

L’insigne raper es va lamentar del tracte «inhumà» que va rebre a la presó, però hauria de donar gràcies a haver acabat amb els seus ossos a una cel·la, en els temps actuals. En les presons d’abans, la colonoscòpia te l’efectuava -fins i tot sense molèsties estomacals que ho aconsellessin- el fatxenda de la galeria, prescindint d’anestèsia i lubrificant. Una al dia, si el tal fatxenda es trobava en temps de zel, i en alguns individus aquesta època es perllongava durant tot l’any. Bé és cert que sense presència policial durant l’operació, això cal concedir-li-ho a les colonoscòpies de temps pretèrits. Eren altres temps, la medicina estava encara a les beceroles. Aleshores un jovenet com Hasél, de galtones vermelles i lluents com a pomes golden i nas coquetament porcí, hauria necessitat una agenda per a donar curs a totes les ofertes de colonoscòpia artesanal que li arribarien.

Si fins i tot sense practicar-li la colonoscòpia, Hasél s’ha adonat que va ser miserablement utilitzat i que la seva situació presidiària depèn del governet llacista, quan per fi l’hi realitzin, potser veurà definitivament la llum i entendrà que el van enganyar. Els efectes d’una colonoscòpia en la ment no han estat prou estudiats, però tot sembla indicar que dota al pacient una visió més encertada de les coses, deu ser que tots els ulls del cos humà estan connectats. Serà cosa de practicar colonoscòpies a preu fet entre els llacistes que continuen enganyats, a veure si obren els ulls.

Compartir l'article

stats