Mascaretes

Per descomptat que no totes les rutines són iguals, com tampoc ho són els hàbits, les opinions o les percepcions. I sort que en tenim, ja que quina por (i quin avorriment) viure en un món tan uniforme i teledirigit. Hi ha qui ho voldria, però de moment no és així. La cosa és que aquesta diversitat de quotidianitats dona mirades molt diferents sobre un mateix fet, i moltes vegades et trobes que viure una cosa dia rere dia no et legitima més per parlar-ne, perquè és percebuda com a pròpia per la resta de la humanitat. És el que passa amb el tema de la mascareta al transport públic. Efectivament és un tema d’interès general perquè ens afecta a totes i tots, perquè totes i tots som susceptibles de pujar a un vehicle d’aquests en algun moment dels nostres trànsits diaris. Alguns ho fem amb especial intensitat, ja que n’agafem per moure’ns per la ciutat on treballem i també per poder tornar a casa. En un mateix dia podem agafar bus, metro i tren, i en més d’una ocasió. Per més en desacord que s’hi estigui, es pot arribar a entendre que les autoritats vulguin mantenir la mascareta en aquests espais: finalment és, per la seva mateixa condició d’eventualitat, una àrea de cert risc. Ara bé, el que no s’entén tant és que en determinats serveis, com el metro o als trens de mitja distància, els controls de compliment de les normes siguin mínims o directament inexistents. A més, segur que alguns dels que se les salten són viatgers no regulars. Per tant, a qui se li queda cara de ximple (mig tapada, però visible) és a qui dia rere dia agafa i sovint pateix aquests vehicles i els seus retards mentre d’altres actuen amb total insolidaritat amb la resta de passatgers. Alguns estem disposats a seguir els protocols encara que no ens agradin, però tampoc a costa del nostre sentit del ridícul. Posats a mantenir mesures, que es vetlli perquè no semblin capricis de despatx i siguin equànimes per a tothom. Sobretot tenint en compte que durant els darrers mesos tots plegats hem anat al ritme d’unes obres que ens obligaven a perdre molt temps d’anada i tornada mentre uns quants actuaven com si la pandèmia fos allò que ja només passava als altres. Ha passat amb les mascaretes, però també moltes altres coses, com els recursos per a la sanitat pública. Vistes algunes actituds, dignes d’una ràpida extinció, n’estem sortint prou bé. Millors ja s’ha vist que no, però sobreviure a determinades inconsciències sempre té mèrit.

Subscriu-te per seguir llegint