El moment de Sílvia Paneque

El proppassat diumenge al migdia em vaig apropar fins a la Devesa. Feia un dia meravellós, assolellat, convidava a sortir de casa. Una plataforma ciutadana feia la presentació en societat d’un manifest en favor de Sílvia Paneque, la candidata del PSC a l’Ajuntament de Girona.

Fou un acte senzill, però molt emotiu. S’hi aplegaren un munt de ciutadans, tot representant el ventall plural de la ciutat. Certament, dominaven les persones anònimes, però hi havia un gruix molt important d’exregidors socialistes de l’època d’en Quim Nadal. La gran majoria ja pentinen cabells blancs. Però al costat d’ells s’hi podien veure cares conegudes en un clima de moderat optimisme. Hi vaig comptar gent que militava a Unió Democràtica, de Convergència, del PP i fins i tot un antic regidor de la UCD de Suárez del primer ajuntament democràtic.

Això em va fer pensar que Sílvia Paneque sumarà vots de diferents sectors i ideologies. Representa el vot útil no independentista. Personifica una mena de força tranquil·la i centrada, que va més enllà de les costures socialistes. És la imatge d’un catalanisme que al llarg de dècades ha dominat la política catalana a les dues bandes de la plaça de Sant Jaume.

Avui una gran majoria de gironins volen un canvi. Això ho va saber llegir l’alcaldessa Madrenas quan anuncià que no es presentaria a la reelecció. És conscient que deixa una ciutat sota mínims. En aquests darrers anys Girona ha perdut lideratge i viu de les rendes del passat. El Barri Vell hauria de ser un mirall i mai no havia estat tan brut i deixat de la mà de Déu com ara. I a sobre es pateix una inseguretat que preocupa i molt als seus residents.

L’actual equip de govern s’ha centrat en fer-se fort només en un tema: l’independentisme. Aquí ha volgut marcar paquet. No ha tingut present els electors que no combreguen amb aquest secessionisme del tot tronat. S’han canviat noms de places i carrers i s’ha adoptat l’estelada com a bandera identificativa. Fins i tot en el seu moment l’alcaldessa esperonà els manifestats que aprofitaven qualsevol ocasió per a manifestar-se contra les institucions de l’Estat. S’han perdut llençols a cada bugada. Això sí, te el gran honor de ser la responsable que els premis Princesa de Girona s’hagin de celebrar a Barcelona.

De ben segur això engreixa el moviment independentista, però empobreix una ciutat que ha perdut el rumb i que ja no és una de les capdavanteres del sud de la Mediterrània.

I tot aquest reguitzell de despropòsits Sílvia Paneque els ha viscut com a regidora. I ho ha fet rebent un reguitzell d’insults i menyspreus pel sol fet de ser una persona que no combrega amb postulats fanàtics i totalitaris com els de la Sra. Madrenas, que ha abandonat el vaixell abans que s’enfonsi del tot. La paràlisi de la institució que presideix es manifesta fins i tot en les dependències municipals on no existeix cap mena de directriu en favor de l’administrat.

Sílvia Paneque ha fet una llarga travessia pel desert. Però l’ha protagonitzada des del respecte i l’honestedat. No hi ha cap regidor o regidora en actiu que conegui com ella els barris perifèrics de Girona i les seves problemàtiques.

Ara es necessita –després de tantes i tantes proclames estèrils– que la política serveixi per solucionar els problemes i per fer la vida més amable. En definitiva, persituar-se al costat dels administrats, que són els que paguen els impostos.

De discursos sense cap ni peus els gironines porten avantatge envers altres municipis catalans. Però aquesta hipocresia al cap de cinc anys ja no dona per més. S’ha esgotat. Fins i tot en les files independentistes, alguns militants de primera hora n’estan farts. Arriba l’hora d’un canvi tranquil. I aquest camí sense massa trontolls el pot protagonitzar, des del catalanisme respectuós amb tothom, Sílvia Paneque.

Subscriu-te per seguir llegint