El POEM ja és nat!

De manera semblant com els profetes de l’Antic Testament van desitjar l’arribada del Messies, que es va fer esperar durant segles, també el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM) ha vist la llum el dimarts passat, no al portal de Betlem sinó a la taula del Consell de Ministres a Madrid. Finalment, i després de molts incompliments d’anunci d’aprovació, ha arribat aquell dia tan esperat pels promotors, que es disposa d’un segon POEM, molt contradictori a l’anterior de 2009 sense que quedin justificats els canvis de manera raonada i científica.

Són molts documents i moltes pàgines, per això seria agosarat que aquest article pretengués una anàlisi en profunditat de tot plegat. Primer de tot cal dir que la demarcació anomenada Levantino-Balear (que és la que implica a Catalunya) és la que ha experimentat més canvis amb relació a l’esborrany de 2021, quan es va sotmetre a avaluació ambiental estratègica. En efecte, les cinc zones inicials (entre les prioritàries i d’alt potencial) n’han quedat tres, només d’alt potencial: dues a Menorca i la del golf de Roses, que és la que ocupa i preocupa a l’Empordà.

Curiosament, en aquest procediment administratiu es va convidar fins a 18 organismes de la Generalitat; només un va presentar al·legacions (la Direcció General de polítiques de Muntanya i del Litoral, que ja em direu). Ni la Direcció General de Polítiques Ambientals, ni l’Oficina del Canvi Climàtic, ni l’ACA, ni la Direcció General de Pesca i Assumptes Marítims, ni l’Institut Català de l’Energia, ni la Direcció General de Turisme... van obrir boca. És com si al Govern de la Generalitat ja li anés bé el que feia el Ministerio i mostrava la seva conformitat a sacrificar un espai marítim que és el de major biodiversitat de la Mediterrània Occidental.

Aquest conformisme i plegament total del nostre govern a les decisions de Madrid suposo que no va ser aliè que ja sis promotors hagin presentat els seus projectes de parcs eòlics a la zona, abans que aquesta fos aprovada. No sé com qualificar aquesta situació, però tothom és lliure de batejar-la com li sembli.

Aquesta nova versió del POEM s’adapta a les determinacions de l’avaluació ambiental estratègica del dia 2 de desembre passat. Desapareixen zones (com la de Cap de Gata) per raons de protecció del paisatge, altres redueixen significativament la seva superfície (com la NOR1, situada a les costes de Pontevedra) per raons de protegir la pesca i també (com a Balears) s’elimina per raó d’alguna espècie protegida d’au. En canvi, la zona situada davant de Roses queda exactament com estava. I em pregunto: no és una zona d’alt valor paisatgístic? No és important la pesca d’aquesta àrea? No està present a l’Empordà la mateixa baldriga que a Balears?

Costa de comprendre que unes raons, suposadament científiques, hagin estat emprades per eliminar o reduir determinades zones per posar eòlica marina i, en canvi, no s’hagin aplicat en el cas del polígon de Roses. Potser, i només potser, el menfotisme total del Govern de la Generalitat en tot el procés d’avaluació de l’impacte en pot ser la causa de tot plegat.

No obstant això, en el POEM definitivament aprovat (a l’espera només dels processos judicials que es poden desencadenar) hi ha dos canvis molt significatius. En primer lloc, la zona de Roses ja no és d’ús prioritari per l’energia eòlica; ha estat rebaixada a zona d’alt potencial. En segon lloc, si es comparen els plànols de la zona d’ús prioritari per la protecció de la biodiversitat i el polígon pels aerogeneradors, en trepitgen en una petita part. En conseqüència, es planteja el dilema de si té més pes un ús d’alt potencial per eòlica o un ús prioritari de protecció de la biodiversitat. Sembla que el POEM conté una contradicció força important.

I la polèmica va a parar on sempre l’hem situat els científics. La transició energètica, per necessària que sigui, no es pot fer en contra de la biodiversitat. Quan diem que sí, però «no així» no volem dir «no aquí». La nostra proposta és que donades totes les incerteses que té la implantació d’uns artefactes industrials dels quals no hi ha cas semblant a tot el món (ni pel sistema de flotació, ni per l’altura ni per la potència de les màquines) s’hauria d’esperar els resultats dels projectes d’investigació científica que hi ha endegats a la zona (fins a quatre) per poder valorar objectivament el grau d’impacte i la compatibilitat amb els objectius de les estratègies marines. Algunes ocurrències recents (com el par experimental del PLEMCAT) s’haurien de dissenyar conjuntament amb la ciència per evitar que sigui l’excusa per futures implantacions.

Alguna cosa s’ha fet malament amb tot això del POEM. No només és el cas de l’oposició a l’Empordà, sinó que ha encès les confraries de pescadors a tot el litoral espanyol i de molts ajuntaments i organitzacions ecologistes. La manca de transparència en el procés i una certa dosi de prepotència ha convertit en una polèmica estèril el que hauria de ser un suport social a la transició energètica. La mala política en té la culpa.

Amb l’aprovació dels POEM no acaba res; tot just comença una lluita de raons que serà llarga i que ara per ara, l’administració ha enfocat molt malament.

Subscriu-te per seguir llegint