No-llocs de Girona (II)

Em trobo amb la meva filla a la porta del FEDAC Sant Narcís, on estudia. Té tretze anys i va a aquell col·legi des que anava a P3. En veure-la, en veure els seus mateixos companys tan canviats, tan alts tots i amb cara de futurs adults, sento que el temps passa massa de pressa. Va ser ahir quan l’esperava a la sortida i ella arribava amb aquells mateixos nois formant una cua agafats de la mà. Va ser ahir quan cantava «Susanita tiene un ratón, un ratón chiquitín».

Anem a berenar al bar del Centre Cívic de Sant Narcís de Girona. El bar, com sempre, com tota la vida, al nucli del barri, passa desapercebut, encara que té hores en què fa ple. Davant la Plaça de l’Assumpció, és només per a aquells que el coneixen, gairebé com un secret. Allà som sempre els més joves, ja que hi solen anar els avis. Tenim dames, escacs i cartes per passar l’estona.

Ara fa molt que no hi venim per culpa de la feina i dels meus viatges. En el passat, quan la portava, els avis ens donaven conversa. Si quan vaig veure la meva filla i els seus companys vaig pensar que el temps passava molt de pressa, allà dins el temps sembla haver-se aturat. Les mateixes taules, el mateix terra escacat, la mateixa classe de iaios catalans jugant al dòmino. Que relatiu que sembla ara el temps, em dic.

Li ensenyo el vídeo a la meva filla on canta, en aquell mateix bar del Centre Cívic «Susanita tiene un ratón». Si era un cadell, aleshores. I jo deu anys més jove. Torno a pensar en els no-llocs de Girona, aquells llocs on un roman anònim i que molt pocs coneixen, en la quantitat de llocs com aquell que habiten la província.

Un lector em suggereix als comentaris (No-llocs 1) que quan sàpiga d’un no-lloc bonic de Girona, no ho expliqui, i encara menys publiqui alguna cosa en aquesta columna. Pot ser que de no-lloc es converteixi en una «olla de grills». A veure si passa com aquells que parlaven que als seus pobles hi havia uns gorgs de pel·lícula i de com de malament els ha anat des de llavors. O també, afegeixo jo la meva part, aquells altres als quals el seu poble va sortir a la Guia oficial dels Pobles més Bonics i, gràcies als visitants en massa, es va convertir en un dels més lletjos.

Em dic que podria fer una guia, en comptes de llocs bonics, de no-llocs de Girona. I que aquell bar del Centre Cívic, ni nom propi té, per més que el descrigui i expliqui, seguirà sent un bonic no-lloc amb color local gironí on romandre anònim.

Subscriu-te per seguir llegint