Les cisternes

El canvi climàtic ens porta sequera i canvis en els cicles del temps. Les estacions de l’any han canviat, temperatures molt altes i poca pluja. Els pantans són una gran solució per a les reserves hidràuliques, però la manca de pluja i les altes temperatures n’han provocat un important descens.

Sembla que ara tindrem poques pluges i les que vinguin poden ser torrencials.

Mirant el passat, veiem que antigament les reserves d’aigua eren les cisternes. Recollien l’aigua de la pluja i quedava emmagatzemada sota terra, el sol no podia evaporar-la. Jo em pregunto: No seria bo recuperar-les.

És una pena que quan venen fortes pluges que inunden els camps, les carreteres, pobles i tot el que troben al seu pas, al final aquesta aigua vagi al mar.

Si desviessin dels rius i torrents una part de les aigües de les fortes pluges i es construïssin grans cisternes soterrànies que la recollissin, podríem tenir reserves d’aigua protegides de l’evaporació. Entenc que seria una obra important i requeriria una gran inversió, però crec que s’ho val. En el seu moment, també va suposar una gran inversió la construcció dels pantans.

Ens hem d’adaptar al canvi climàtic, al menys fins que millor la situació.

Quan jo era petita, moltes cases de la costa tenien la seva pròpia cisterna i a l’estiu la fèiem servir per tot quan encara no hi havia el que anomenàvem aleshores «la comitiva» d’aigua, és a dir, no estava feta la comesa i, o tenies aigua de la cisterna o havies de comprar-la. Cal aclarir que l’aigua per beure l’anàvem a buscar a la font amb càntirs.