Comprar infants

Em sembla que el capitalisme ens està abocant a un món on tot es pot comprar i vendre, títols universitaris, òrgans, amor... nadons... i on cada cop la forma d’aconseguir els diners passa en un segon pla.

Tot i tenir més, hem de recórrer a la química per poder ser feliços, dormir o despertar-nos. Potser, per què no aprenem a acceptar la realitat? Som cada cop més infantils i ho volem assolir tot i ràpid confonent desitjos i drets.

La premsa del cor reflecteix molt bé aquest món cada cop més egoista superficial i buit. I això és el que veiem cada dia i amb el que eduquem els nostres infants. Comprenc la tragèdia d’Ana Obregón. Però la mare de la seva neta no és una donant (com ella diu); és una dona que ha venut el seu cos per gestar un infant que creixerà sense pares per fer companyia a la seva àvia en la seva vellesa.

Crec que la malaltia i la mort tenen un sentit, fer-nos apreciar la vida, amb les seves immenses limitacions i dificultats. Ajudar-nos a entendre que cada vida humana és única i no té preu. Sense això tot seríem com peces de Lego llestes per a ser usades.