Lluçanès sí, Selva Marítima no

Cadascun dels 221 municipis de la província de Girona constitueix les circumscripcions en les eleccions locals per elegir un nombre de regidors en funció amb la població.

De fet, caldria desterrar la denominació de «comarques gironines», definides com un àmbit funcional territorial, i referir-se a l’àmbit provincial de caràcter electoral.

És a dir, la província de Girona inclou set comarques (la Selva sense el municipi de Fogars, adscrit a la província de Barcelona), onze pobles de la Cerdanya (els altres sis s’agregen a la província de Lleida) i tres d’Osona (Espinelves, Vidrà i Viladrau). Quin embolic!

La llei d’organització comarcal de Catalunya estableix que la junta electoral competent assigna els nombre de consellers comarcals a cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors en funció dels resultats obtinguts, tant en regidors com en vots, sempre que hagin superat el tres per cent de vots en el conjunt de la comarca. Per tant, és una elecció indirecta.

I, si no n’hi havia prou amb 42 comarques, el 3 de maig de 2023, el Parlament de Catalunya creava la del Lluçanès a demanda i en diferit, amb nou municipis, 6.197 habitants i una extensió de 248,8 quilòmetres quadrats. És sostenible econòmicament? Es garanteix la gestió dels serveis, s’optimitzen els recursos públics i és factible el control de la seva activitat? Doncs, no. Serà una nova agència de col·locació de polítics malfeiners i rebotats d’altres institucions que troben el modus vivendi en els consells comarcals.

I posats a fer, per què no continuar la disbauxa? Es podria configurar la comarca de la Selva Marítima, amb Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, pobles del litoral, amb 85.476 habitants i una extensió de 105 quilòmetres quadrats. Bé, no cal fer sang. Tota comparació és odiosa.

No obstant, l’informe d’una comissió d’experts, presidida per Miquel Roca, lliurat al Govern el 7 de gener del 2001, revisava el model d’organització territorial de Catalunya amb la finalitat de racionalitzar l’administració i fer més eficaç la prestació de serveis públics. Pel que fa al mapa comarcal, proposava la creació de sis noves comarques, entre elles la Selva Marítima, amb Blanes de capital. Com s’ho agafarien els de Lloret?

Ningú se n’adona que hi han entitats supramunicipals com mancomunitats, consorcis i altres formes associatives per la realització de les obres i la prestació dels serveis públics amb un grau d’eficiència i eficàcia que ja voldrien assolir el consell comarcals.

Comptat i debatut, les comarques s’han convertit en entitats burocràtiques i clientelistes que no responen a les necessitats dels ciutadans, sinó als interessos dels partits polítics entestats a aconseguir més quotes de poder.

Subscriu-te per seguir llegint