I ara què?

Al’hora de lliurar aquesta Gàrgola d’avui, encara no es tenien noticies que s’hagués arribat a un acord de govern per a la ciutat de Girona. A d’altres llocs ho han tingut més fàcil, ja sigui perquè es presentava una única llista, perquè s’ha aconseguit la majoria absoluta o perquè la candidatura guanyadora fàcilment podrà fer-se amb els vots necessaris per a la investidura. A la ciutat dels quatre rius, però, tot és més complicat perquè les dues formacions guanyadores, PSC i Guanyem, han aconseguit el mateix nombre de regidors tot i que la socialista amb uns gens menyspreables 656 vots de més. El problema rau en el fet que tant Sílvia Paneque com Lluc Salellas es volen alçar amb la vara del comandament municipal el proper dia 17 de juny i, per tant, necessiten aliats.

És evident que els ciutadans de Girona han assenyalat el camí del canvi votant les dues formacions polítiques que el pregonaven obertament, i han castigat als que fins ara formaven el govern de la ciutat, Junts i ERC. Naturalment, el ball de les aliances, els pactes, les sinergies, fins els acords entre distints per aconseguir la majoria de vots en el plenari d’investidura són perfectament legítims i, en realitat, són el pa de cada dia des que l’any 1979 es varen celebrar les primeres eleccions municipals de la democràcia recobrada. D’acord amb els resultats, a Girona es poden fer pactes a dreta o esquerra però sembla que hauria de ser de sentit comú que es tingués en compte la voluntat dels votants expressada diumenge passat a les urnes.

En aquesta tessitura, seria possible acordar un pacte de ciutat que pogués aglutinar amplis consensos? Ho dic perquè ja han començat a aparèixer opinions que defensen la necessitat d’un pacte «independentista» com si aquest acord fos «per se» una solució miraculosa als problemes que arrossega aquesta ciutat immortal. El fet, legítim i democràtic, de defensar la independència de Catalunya és aval suficient per endegar els projectes que necessita la ciutat? Els electors han fet perdre regidors a la formació de Gemma Geis perquè han arribat a la conclusió que no convenia a la ciutat i, per tant, han optat per votar aquelles candidatures que defensaven la necessitat d’introduir canvis substancials en les propostes i en les maneres de governar. Es respectarà la voluntat dels electors o tal vegada es faran equilibris per justificar un canvi que en realitat no ho serà si s’incorporen els que justament han estat castigats a les urnes? En unes declaracions públiques qui fou President de la Generalitat per Junts Quim Torra ha arribat a dir que seria una «fatalitat» que Sílvia Paneque fos la nova alcaldessa de Girona. Una declaració d’odi o de misogínia? És clar que, atesa la seva escassa relació amb Girona, limitada a tenir un despatx i cobrar el sou cada mes, deu desconèixer la realitat dels infortunis d’aquests darrers anys amb els desgoverns de Marta Madrenas.

Espero que l’estirabot d’aquest home segueixi la línia d’altres acudits seus sense més transcendència i, per tant, no afecti als que han de posar-se a treballar per cercar un bon acord abans del ple d’investidura del dia 17. De debò que encara estarem lligats amb la imposició irracional de línies vermelles i el dilema «independència sí, independència no»? No és possible parlar de Girona, dels seus problemes i les seves necessitats? Com cal enfocar el tema d’una futura àrea urbana de Girona amb tots els serveis comuns que hauria d’incorporar? Està ben encarrilat el nou complex sanitari del nou centre hospitalari Josep Trueta? I la mobilitat amb l’aplicació de les ZBE que per llei s’han de posar en funcionament aquest any? El futur de la Devesa o la qüestió de l’habitatge no mereixerien una atenció especial com també ho requeriria la definició dels grans eixos urbanístics vertebradors d’una nova Girona? És possible, en definitiva, que les fantasies i/o les utopies s’imposin en una Girona necessitada de realitats? I ara què?, es pregunta la ciutadania expectant. Doncs això, esperar.

Subscriu-te per seguir llegint