«El cor bategant de l’anunci de l’Evangeli»

Així definia el papa Francesc els monjos i les monges. I avui diumenge 4 de juny, en aquesta jornada «Pro orantibus» de pregària pels contemplatius, vull recordar aquestes paraules del bisbe de Roma.

El 26 d’abril, a la plaça de Sant Pere, el papa posava com a testimonis de fe els monjos i les monges, «germans i germanes que renuncien a ells mateixos per imitar Jesús en el camí de la pobresa, la castedat i l’obediència i per a intercedir a favor de tothom».

Quan molts es pregunten: «¿Com pot ser que la gent que viu en un monestir ajudi l’anunci de l’Evangeli?» I també: «¿No seria millor que esmercessin les seves energies en la missió, sortint del monestir i predicant l’Evangeli fora d’ell?». El papa afirmava: «En realitat els monjos són el cor bategant de l’anunci de l’Evangeli», ja que «la seva pregària és oxigen per a tots els membres del Cos de Crist». I és que, com deia Francesc, la pregària dels contemplatius «és la força invisible que sustenta la missió».

El papa Francesc ens recordava també que «els monjos i les monges són gent que treballa, que prega en silenci per tota l’Església i això és l’amor que s’expressa pregant per l’Església, treballant per l’Església als monestirs». Per això, com deia el papa, «aquest amor per tothom, anima la vida dels monestirs i es tradueix en la seva pregària d’intercessió».

En els monjos i les monges, com ens recordava el papa, «hi ha una solidaritat universal i qualsevol cosa que passi al món, troba un lloc en el seu cor». Per això «el cor dels monjos i de les monges és un cor que capta, com una antena, el que passa al món, i preguen per això». D’aquesta manera els contemplatius «viuen en unió amb el Senyor i amb tothom i com Jesús, prenen sobre ells el problemes del món, les dificultats, les malalties i preguen pels altres». Per això, com deia Francesc, «són els grans evangelitzadors».

Davant els qui s’estranyen que els monestirs puguin evangelitzar, el papa deia que els contemplatius evangelitzen «perquè amb la seva paraula, l’exemple, la intercessió i el treball de cada dia, els monjos i les monges són un pont d’intercessió per a tothom». I per això el papa definia la vida monàstica, «permeteu-me aquesta paraula», deia Francesc, «com una «reserva» que nosaltres tenim a l’Església», ja que els monjos i les monges «són la veritable força que fa avançar el Poble de Déu». I d’aquí, com ens recordava Francesc, «ve el costum que la gent quan veu un consagrat, diu: «Prega per mi», perquè sap que hi ha una pregària d’intercessió».

Subscriu-te per seguir llegint