No fer perdre la paciència als Balcans

L’historiador anglès del segle XIX J.R. Seeley va dir que Gran Bretanya va adquirir el seu imperi en un «atac d’absència de consciència». El mateix es podria dir de la Unió Europea de la postguerra freda. D’alguna manera, l’ampliació de la UE més enllà del seu nucli de l’Europa occidental es va produir en un atac de distracció després del col·lapse de l’URSS. Ara, aquella decisió enèrgica ha evolucionat cap a una perillosa fatiga de les ampliacions.

Les fronteres d’Europa sempre han estat flexibles en la ment dels seus líders. Per a Charles de Gaulle, Europa incloïa Rússia fins als Urals. El 2018, l’actual president de França, Emmanuel Macron, va proposar una definició més matisada, encara que controvertida: una Europa de «cercles concèntrics», amb cada cercle que significava un nivell d’identitat diferent. És una visió d’una Europa a dos nivells en què els països de l’est i el sud-est d’Europa queden en una segona posició.

Tot i que la idea de Macron mai es va convertir en política oficial de la UE, reflecteix un mapa mental arrelat que devalua la perifèria d’Europa. Segons la visió del món que impera actualment a la UE, les franges només són importants quan el nucli les necessita, o quan es converteixen en una amenaça per a la seva seguretat.

A la cimera UE-Balcans Occidentals del 2020, durant les primeres etapes de la pandèmia de la COVID-19, els líders europeus van aprovar un gran paquet d’ajuda per a l’est i el sud-est d’Europa. En intervencions separades, Rússia i la Xina també ho van fer. Però la UE també va donar el seu suport a l’adhesió d’Albània, Montenegro, Kosovo, Sèrbia, Macedònia del Nord i Bòsnia i Hercegovina al bloc. L’aleshores canceller alemanya, Angela Merkel, va dir que la mesura responia a un «interès geoestratègic absolut».

Tanmateix, ni tan sols la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna ha acostat aquests països a la seva adhesió. El juny del 2022, la UE va concedir l’estatus de candidat a Ucraïna i Moldàvia, generant desil·lusió entre els líders dels Balcans occidentals, on les negociacions d’adhesió s’havien aturat.

Però, per què Europa s’estanca? A la cimera UE-Balcans Occidentals del 2022, els líders europeus van insistir que la pertinença a la UE s’ha de «basar en reformes creïbles, una condicionalitat justa i rigorosa i el principi de mèrits propis». En resum, van dir que la regió no està preparada. Però aquesta no és tota la història ni s’ha de mirar només des de l’angle de les reformes sinó també de la geopolítica.

No hi ha dubte que en la inestabilitat dels Balcans occidentals, dirigida per institucions democràtiques dèbilment establertes, hi tenen un paper de primer ordre les vacil·lacions d’Europa. Avui dia, Sèrbia i Kosovo estan enfrontats per qüestions territorials i culturals. Si bé Kosovo ha avançat en la implementació de l’estat de dret i la lluita contra la corrupció, les tensions entre els serbis ètnics i la majoria albanesa mantenen el territori dividit. Diversos membres de la UE –Espanya, Romania, Grècia, Eslovàquia i Xipre– ni tan sols reconeixen la sobirania de Kosovo, la qual cosa comença a ser difícil de defensar quan Kosovo es convertirà en membre de ple dret del Consell d’Europa en mesos.

Mentrestant, Macedònia ha de lluitar amb les reserves d’alguns membres de la UE. El 2019, sota la pressió grega, va canviar el seu nom a Macedònia del Nord. I tot i que Bulgària va aixecar el seu veto a l’adhesió de Macedònia del Nord a la UE el juny de 2022, insisteix que el macedoni no es pot reconèixer com a llengua oficial.

Però cap d’aquests problemes hauria de bloquejar l’adhesió a la UE. El cert és que Europa pateix el cansament de l’ampliació, sobretot quan es tracta de països que no contribuirien al pressupost de la UE si s’hi adherissin.

En un moment en què els líders de la UE lluiten per enfrontar-se als governs il·liberals a Hongria i Polònia, admetre Sèrbia sota el president Aleksandar Vuć probablement resulta esgotador. De la mateixa manera, els líders de la UE es resisteixen al sentiment pro-Kremlin del govern serbi. Des que el Kremlin va llançar la seva invasió d’Ucraïna, tant Vučić com Milorad Dodik, el president de la República Srpska, l’entitat federal sèrbia a Bòsnia i Hercegovina, s’han negat a donar suport a les sancions de la UE contra Rússia.

Els nacionalistes serbis s’han aliat durant molt de temps amb Rússia. Però els contratemps militars de Rússia a Ucraïna li han costat suport a la regió. Ara el president rus Vladimir Putin entén els límits de la seva influència allà. Això es va fer evident quan, contra totes les prediccions, Rússia no va vetar la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU que ampliava el mandat de l’EUFOR, la força militar europea desplegada a Bòsnia per supervisar l’aplicació dels acords de Dayton de 1995, que van posar fi a la guerra de Bòsnia. Vučić i Dodik fins i tot van desaconsellar un veto, el moment no està per moure les fronteres dels Balcans i esqueixar Bòsnia i Hercegovina amb el pas de la República Srpska a Sèrbia.

Rússia tem que l’alternativa a l’EUFOR sigui una OTAN robusta i que el seu fi pugui ressuscitar una missió de l’OTAN a Bòsnia. Tenint en compte aquesta presència militar europea i la intenció de l’administració Biden de tornar a relacionar-se amb la regió, els líders de la UE probablement pensen que l’adhesió als Balcans occidentals pot continuar esperant.

Albània, Montenegro i Macedònia del Nord ja són membres de l’OTAN i Bòsnia vol unir-s’hi. Això també permet que una UE fatigada mantingui les candidatures dels països dels Balcans occidentals en suspens. L’Europa dels cercles concèntrics de Macron potser no és la política oficial de la UE, però segurament ho sembla. Els Balcans Occidentals van ser el punt d’arrencada de la primera Guerra Mundial i lloc sempre tectònic. Els europeus haurien de deixar de marejar l’adhesió dels països candidats de la regió. 2030 seria un horitzó raonable per l’adhesió. Sinó, alguns es despenjaran. L’ampliació als Balcans occidentals és necessària i geoestratègica. No se’ls hi pot prendre el pel o notarem les conseqüències.

Subscriu-te per seguir llegint