Passet a passet, QR a QR

Posem pel cas que algú, d’uns 65 anys, capaç de fer servir un telèfon mòbil per qüestions bàsiques com enviar un missatge, fer fotografies o trucar, ha de fer un senzill contacte burocràtic amb l’Ajuntament de Girona.

«Per fer qualsevol tràmit, s’ha de demanar cita prèvia». En això, l’administració local no deixa dubtes. I la pots demanar per internet, per correu electrònic o per telèfon.

Un cop salvat el primer escull i haver pogut parlar per telèfon amb una persona que, molt amablement, li dona tanda per l’endemà mateix, arriben els problemes: «Doni’m una adreça electrònica, si us plau, que li faré arribar un QR. L’haurà de passar pel lector, per avisar que ha arribat». «Sigui molt puntual o li passarà el torn», remata.

La persona que truca ni té correu electrònic ni sap fer servir un QR. Penja i qui ha de trucar és el fill, que ara l’haurà d’acompanyar per poder passar el QR pel lector i ajudar-la a fer un tràmit, que tres anys enrere, sense l’obligatorietat de la cita prèvia, hagués sigut un moment. «Vine, perquè em demanaran coses que no sé què són», li diu.

I així, passet a passet, QR a QR, l’administració va aixecant un mur insalvable d’hostilitat que fa que sembla que en comptes d’oferir un servei a la ciutadania, siguin els ciutadans els qui s’hagin de posar al seu servei.

Subscriu-te per seguir llegint