Molt més que la festa de la democràcia

El que explico a continuació és rigorosament cert, i ha de servir perquè els que no creuen en la democràcia, es convencin que és el millor sistema de govern mai inventat per ment humana o divina.

Un amic, que fou militant històric en un dels grans partits, em va explicar que -fa anys- després que la seva formació resultés guanyadora en les generals, es va trobar pel carrer amb un company de militància. Aquest li va preguntar si ja havia anat a la seu del partit -és igual quin, en això no es diferencien- a buscar treball.

-Home, no sé jo sí…

-Si home, sí. Tu vés i pregunta per Fulanito, que s’encarrega d’aquestes coses.

I allà que va anar, un xic reticent. Va ser rebut per Fulanito, que ja havia estat avisat de la seva visita, al seu despatx.

-Bon dia, m’han dit que potser hi ha algun càrrec o col·locació lliure…

-Mmm... vens una mica tard, ja està gairebé tot adjudicat, però a veure què podem fer, als companys de partit se’ls ha de donar un cop de mà.

Dit això, el polític va treure un feix de fulles, les antigues d’IBM que alternaven una franja blava i una altra blanca, i va començar a lliscar el dit, buscant el que quedava lliure.

-Mira, aquí hi ha una cosa que et pot interessar. Què et semblaria dirigir una empresa informàtica, amb cent treballadors a càrrec teu?

-Què fa exactament aquesta empresa?

-Jo què sé, no en tinc ni idea. Però el sou és bo, eh?

- M’agradaria més una cosa relacionada amb el meu. Jo sóc biòleg, sap?

-Vaja, així que biòleg… En fi, a veure què hi ha, és que arribes molt tard.

I va continuar lliscant el dit, passant a la següent fulla quan n’acabava una, allò era un llistat immens de llocs. Imagino a l’home murmurant per a si mateix.

-A veure, a veure… No, això no, això ja està concedit, clar, és que venen a última hora i després els problemes els tinc jo, a veure això, vaja, tampoc, mira, no recordava que aquesta fundació ja estava atorgada, si és que sempre estem igual, els hi tinc dit que vinguin els primers dies, que després són tot presses, però res…

-Ves per on! Em sembla que t’he trobat el lloc ideal.

-Ah si?- el jove biòleg ja es veia estudiant als pingüins en l’Antártida a càrrec dels pressupostos de l’estat.

-President de Paradors d’Espanya! Això és un caramel, escolta!

En lloc d’abalançar-se sobre el polític i omplir-lo de petons, fins i tot de convidar-lo a compartir llit en el Parador de Ciudad Rodrigo, el meu amic, jove i innocent, va respondre que s’ho volia pensar. A cap d’uns dies, va rebutjar l’oferta.

-En els mesos següents, família i amics em deien gilipolles- confessa ara amb no poc remordiment, perquè amb els anys ha anat perdent innocència. S’imagina jove, amb bon sou i visitant de gorra fins al més recòndit parador d’Espanya.

Això explica els nervis que es perceben aquests dies de vigílies electorals. En depèn el futur de moltes famílies, el pa de molts nens, a més dels seus internats privats. Entre eleccions generals, autonòmiques i fins i tot municipals amb les seves diputacions, les garrofes de més de mig país depenen de la festa de la democràcia. La democràcia és una gran agència de col·locació, un respecte per ella.

Subscriu-te per seguir llegint