L’assassí de Porqueres

Solia anar a comprar al Mercadona de Banyoles amb la parella, l’assassí de Porqueres. Me’ls trobava allà gairebé cada tarda. Era una parella cridanera, ell estava cobert de tatuatges i ella solia portar els cabells molt curts, tenyits de ros, i ulleres amb muntures de colors.

Ella parlava amb tothom. Era trobar-la i posar-se a parlar. Amb els clients i amb el personal. Tenia cert do de gents i en un lloc com Banyoles i els pobles del voltant, com Porqueres, tothom s’acaba coneixent. Semblaven una parella normal. Estaven casats. Ell en canvi no parlava gaire. Es mantenia darrere, en espera, amb el carretó. No eren dos nens, però en veure’ls plegats un pensava que s’estimaven. Recordo trobar-los fent-se petons pels passadissos.

Els seus noms els sabria més tard, quan sortissin als diaris, a les pàgines de successos. Ella havia arribat a Porqueres des de Letònia feia anys. Molts la coneixien perquè havien treballat amb ella fent gominoles a la fàbrica d’Haribo, on treballa mig Banyoles, o a la benzinera del municipi.

Ell en canvi era espanyol, havia estat un munt d’anys a la presó, es deia que per matar un guàrdia. Tot i que ningú a Banyoles coneixia bé la història, només eren coses que es deien. Portava el tatuatge d’una llàgrima sota un ull, cosa que significava una mort. No necessàriament un assassinat. Tenien un gos que solien deixar lligat a la porta i que bordava com un descosit.

Els vaig trobar aquell dia, el darrer d’ella en aquest món, al migdia. Va ser poques hores abans que l’assassí de Porqueres s’acarnissés a ganivetades contra la seva parella en seu propi domicili. No semblaven estar passant una crisi, com es va dir. Ell no semblava drogat, ni aquell dia ni els dies anteriors. Res no feia sospitar el que vindria. I això és el més cridaner del cas, la violència masclista s’amaga en les formes. Darrere del quotidià. Qui es podia imaginar que ell l’acompanyava al supermercat només per mantenir-la vigilada? Qui diria fins i tot que estaven per separar-se?

Una mica més de dos anys després dels fets, aquesta setmana es va iniciar el judici a l’Audiència de Girona per l’horrible assassinat. L’assassí va sortir fent el fuckyou a la càmara de Diari de Girona. El fiscal sol·licita 25 anys, amb atenuants de confessió i drogoaddicció. I tant als veïns de Porqueres i de Banyoles, com a mi mateix, encara avui ens costa de creure el que ha passat.

Subscriu-te per seguir llegint