Matar el fiscal

Quan un periodista ha de decidir un tema important per escriure, sol considerar diverses possibilitats. Abans d'entrar de ple en una història ha de calcular molt bé quin interès pot tenir per la societat, els camins que haurà de fer, les fonts i els documents als quals haurà de recórrer i les conseqüències pròpies i alienes que generarà. Sovint és difícil treure l'entrellat de tot això i és fàcil equivocar-se en l'elecció.

Podríem especular força sobre per què Ernesto Ekaizer es va decidir per escriure l'anterior llibre a aquest, El Rey al desnudo. Podríem treure'n moltes conclusions i potser alguna seria certa. Podríem fer el mateix exercici en molts altres treballs del periodista, però després de llegir Operación Jaque Mate, només se m'acut una explicació a la tria de l'autor per aquest tema: El fiscal anticorrupció defenestrat, Ignacio Stampa, podria ser l'únic personatge mínimament honest de tot el llibre. Ekaizer, que dijous va presentar el llibre a la facultat de Dret de la UdG, explica a la nota de l'autor, al final, que el que el mou a escriure en totes les seves obres és la «injústicia».

Ekaizer podria haver centrat la investigació en José Manuel Villarejo, possiblement hauria estat més fàcil; amb Dolores Delgado -no dic Baltasar Garzón del qual se n'ha escrit molt en etapes anteriors a l'actual-; o fins i tot amb qualsevol dels personatges polítics que surten al nou llibre i sobre els quals no hagués escrit anteriorment. Ell es decideix per un fiscal -no sempre els fiscals són els personatges principals d'una història-, aconsegueix elevar-lo al primer pla i convertir-lo en el centre d'una història molt interessant. ¿Per què el poder, les forces polítiques, judicials i policials, també periodístiques, fan caure el fiscal?

El fiscal Stampa té el seu què

Per narrar, Ekaizer recorre a nombroses fonts, documentals i testimonials i ho fa amb un nivell de detall que, mentre estàs llegint, no pots evitar entrar quasi físicament en la història. Stampa no ha ocupat portades de diaris o titulars de ràdios i televisions com ho han fet altres personatges que apareixen al llibre, però té el seu què i molts interrogants que queden desvetllats en les més de 500 pàgines del treball. Per què es carreguen el fiscal anticorrupció? Per què hi ha tanta gent interessada a fer-lo caure? No ho contestaré. El llibre ho revela al màxim detall.

De Villarejos, encara que ens pugui semblar el contrari, n'hi ha molts. De converses com les que ell guarda, n'hem llegit i escoltat moltes en nombrosos casos de corrupció. De persones que tenen el dit fàcil en clicar el botó d'enregistrar, n'hi ha a cabassos. Potser és el més exagerat -una caricatura d'ell mateix- i el menys escrupolós de tots. Però les converses no difereixen gaire de les que els periodistes vam poder escoltar entre polítics, empresaris, confidents o investigadors quan cobríem el Cas Treball a Diari de Girona. Fins i tot en temes més locals, s'han sentit diàlegs similars. Habitualment, els personatges que els mantenen es pensen que ho tenen tot controlat, es creuen immunes a tot i tenen interioritzat que ningú sentirà mai allò que estan dient.

Dotze tràilers plens

Fa uns quants anys, una font d'informació ens va dir que l'excomissari havia enregistrat material equivalent a 12 tràilers plens de papers. Aquesta mateixa dada apareix a Operación Jaque Mate, només perquè ens fem una idea de la magnitud del «problema» que es va generar quan es va saber que l'excomissari tenia tendència a emmagatzemar «cosetes». De petits Villarejos n'hi ha molts; de fiscals com Stampa i el que li ha passat no en trobaríem tants. A vegades l'elecció d'una història ha de fugir d'allò més fàcil, ràpid i obvi i crec que és el que ha fet Ernesto Ekaizer en aquest cas.

Subscriu-te per seguir llegint