Quan la veritat és incòmoda

El PP continua instal·lat en la convicció que diumenge guanyaran les eleccions, tal com confirmen pràcticament tots els sondejos, però la campanya es fa llarga a Alberto Núñez Feijóo perquè ha de suportar que li retreguin algunes dades incorrectes que va donar en el cara a cara televisiu amb Pedro Sánchez, tot i que l’opinió general és que va ser-ne el guanyador contra tot pronòstic.

Es troba amb situacions incòmodes com les de En la hora de la 1, de TVE, en què la periodista Silvia Intxaurrondo va desmuntar algunes de les afirmacions que el president del PP va fer en aquell debat, etzibant-li sense embuts que el que deia dels increments de les pensions per part del PP no era veritat. Segons Feijóo, el PP sempre ha apujat les pensions d’acord amb l’IPC, cosa que no és certa. La periodista li va dir que el 2012, 2013 i 2016 no ho van fer, però el líder gallec va mantenir les seves afirmacions, va dir a la periodista que no sabia d’on treia aquelles dades i li va demanar que rectifiqués en el mateix programa si es demostrava que estava equivocada. Però no, no ho estava, d’equivocada, i Feijóo que s’havia compromès a rectificar si era ell el que anava errat, es va limitar a fer un tuït afirmant que el PP no va congelar mai les pensions, però no va demanar disculpes ni va dir res de l’IPC, que era el que se li retreia.

Tampoc es va sentir còmode quan va haver de reconèixer, com ja havia fet fa uns dies, que en el cas Pegasus no havia estat el president del govern el que no havia col·laborat amb la justícia, sinó el govern d’Israel. Però va excusar-se afirmant que ho havia llegit en un teletip abans del debat, tot i que no va saber dir de quina agència era.

I, naturalment, els acords amb Vox i especialment els d’Extremadura van sortir a l’entrevista, perquè Feijóo continua demanant al PSOE que es deixi governar a la llista més votada i assegura que ell ho respectarà, però en el cas d’Extremadura va fer canviar d’opinió a María Guardiola que no volia pactar amb Vox, de cap manera, i que finalment ho va fer deixant al PSOE, que va ser la llista més votada, a l’oposició.

Cal recordar que en el cas de l’Ajuntament de Barcelona el PP va facilitar l’alcaldia al socialista, Jaume Collboni, per evitar que el «separatista» Xavier Trias, que va ser el guanyador de les eleccions, fos l’alcalde. És a dir, quan ha convingut s’han passat pel folre el principi de que governi la llista més votada i no els tremola el pols per signar pactes encara que siguin antinaturals.

En el cas de l’entrevista de La 1 va quedar clar que el periodisme ha de contribuir a difondre informacions certes i no mitges veritats o, fins i tot, mentides. En el cara a cara d’Atresmedia els moderadors, tot i que van fer alguna pregunta compromesa, es van limitar a controlar els temps de les intervencions dels dos polítics, però no van rectificar ni repreguntar sobre cap de les dades errònies que es van fer públiques. Sembla que davant de dades tan dispars que oferien l’un i l’altre en matèria econòmica, els moderadors o algú de l’equip del debat hauria d’haver intervingut per aclarir les coses. Silvia Intxaurrondo ho va fer a TVE i va demostrar que les entrevistes poden ser educades, sense faltar al respecte a l’entrevistat, però que no han de ser un massatge on l’entrevistador pregunti el que cregui i l’entrevistat respongui no només el que li doni la gana, sinó que aporti dades incorrectes, expliqui mitges veritats o que menteixi. I és que encara que en ocasions la veritat sigui incòmoda, el periodista ha de tenir prou aplom per repreguntar o fer notar el que no és correcte, sempre amb respecte i sense transformar l’entrevista en un interrogatori de la fiscalia.

Subscriu-te per seguir llegint