Registre de jornada: legalitat i realitat

La hipocresia social es consenteix i es fomenta quan es legisla, potser amb bona voluntat, però sense posar els mitjans pertinents perquè es compleixi la normativa i es sancioni el seu incompliment. Són moltes les traves i muntatges que es promouen a fi de saltar-se les lleis, no donar compliment a les mateixes i actuar de manera antisocial, donant avantatges als incomplidors i perjudicant als que de bona fe acaten i compleixen les normes.

El registre de la jornada diària, des del maig del 2019, és obligatori al nostre país, tant per disposició de l’Estatut dels Treballadors, com per les directrius de la Unió Europea. I tal registre, d’acord amb el que ha sentenciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ha de reunir dos requisits essencials, objectivitat i fiabilitat. I les empreses estan obligades a tenir i mantenir un registre diari de la jornada de treball de tots els seus treballadors, figurant en el mateix l’horari concret d’inici i de finalització de la jornada de tots els seus treballadors. I tals registres s’han de conservar durant el període de quatre anys, a disposició dels treballadors i dels organismes públics pertinents, com la Inspecció de Treball, la Seguretat Social. I el registre ha de ser diari, amb els dos requisits anteriorment mencionats, de fiabilitat i objectivitat.

La temptació de manipular els registres exigibles i de fer constar «oficialment» el que es demana és molt gran. De forma reiterada es pot comprovar que la realitat i la legalitat no van pel mateix camí, i que les formalitats legals, massa sovint, no responen objectivament a la realitat. A quantes empreses s’obliga els treballadors a signar uns horaris formals que no reflecteixen la realitat?

I un pas més en aquesta realitat social que vivim, de manca de respecte a la legalitat i de indiferència cap a situacions de hipocresia, ens ve donat pels nombrosos casos de persones treballadores que signen un contracte a mitja jornada, quan la realitat objectiva és que treballen la jornada legal íntegra.

Quan es legisla molt i sovint, la realitat ens mostra que hi ha una gran laxitud en el compliment de les normatives, no sempre coherents ni precises, i que sense controls eficients queden en simples formalitats, afavorint pràctiques antisocials, i perjudicant, com sempre, a les persones de bona fe i de bones accions. I valgui dir que el registre diari de jornada és obligatori tant pels treballadors que presten servei en un centre concret, com respecte als que fan teletreball. Consentir la hipocresia social respecte a les normatives laborals és molt mal camí vers una societat més digna i justa, i millorar això és responsabilitat de tots, dels treballadors, de les empreses i dels organismes públics que tenen l’obligació de vetllar pel compliment de les normes.

Subscriu-te per seguir llegint