Aprendre de lletra

Ara que la mainada inaugura curs, he recordat que quan el meu fill va començar primària em van preguntar què n’esperava de l’escola. La meva resposta va originar alguna rialla. Vaig dir: m’agradaria que li ensenyéssiu a llegir i a escriure. Ha plogut molt, el meu fill ja ha acabat la carrera i estic segur que la meva resposta encara seria idèntica. Diversos estudis realitzats sobre la nostra població detecten que el nivell de comprensió lectora és alarmant. I això vol dir que el nostre sistema educatiu ha fracassat en ensenyar a llegir i escriure. És fantàstic que els centres escolars incloguin en els seus projectes educatius valors com el respecte pel medi ambient, la diversitat de les persones, la convivència o fins i tot mètodes per a controlar les emocions. Està molt bé, repeteixo. Però, si ens falla el llegir i l’escriure, l’escola dona a la societat una massa de persones que són incapaces de comprendre textos relativament simples o de redactar escrits entenedors. L’escola actual que ha suprimit la tortura de la cal·ligrafia i ja no valora la capacitat de memoritzar coses no ensenya tampoc a llegir bé.

És clar que cal que, al final de l’ensenyament obligatori, tothom sàpiga que un cos submergit en un líquid pateix una força que l’empeny verticalment cap amunt equivalent al pes del líquid desplaçat, o que l’islam va penetrar a la Península els primers anys del segle VIII o que en un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa equival a la suma del quadrat dels catets. Però, si no millorem la capacitat lectora i escriptora de la mainada que ara tenim escolaritzada, s’anirà engruixint la massa del que podríem anomenar els nous analfabets. Que són aquells que oficialment saben llegir i escriure, però són incapaços d’entendre textos amb una mica de contingut, ja no parlo de Kant o Hegel, que poden resultar realment molt complexos pels que no hi estem avesats.

Els creadors de continguts audiovisuals ho saben i ja programen pensant en que una bona part de la seva clientela són aquests analfabets funcionals i procuren que tot sigui fàcil d’entendre, que no sigui necessari tenir cap base ni fer cap esforç intel·lectual. Potser pensen que preguntant al senyor Google o encarregant els escrits al xat d’intel·ligència artificial tot se soluciona. Per això és tan important que vagin a l’escola (com la Marededéu quan era xiqueta, de la cançó popular) per a aprendre de lletra. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint