L’obsessió de Lagarde

Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), en un discurs en el Centre Econòmic i Financer Europeu a Londres el 4 de setembre passat, va reiterar la seva obsessió en l’objectiu d’una taxa d’inflació del 2% a la zona de l’euro. En compliment del mandat de mantenir l’estabilitat de preus, va gallejar d’haver augmentat el tipus d’interès «un total acumulat de 425 punts bàsics en l’espai de 12 mesos, un ritme rècord en un temps rècord».

Cal enorgullir-se d’aquest increment exagerat? Ha servit per rebaixar la taxa d’inflació?

Els efectes immediats s’han traduït en l’augment de les quotes dels préstecs hipotecaris amb tipus d’interès variables referenciats a l’euríbor. A la vegada, els nous crèdits a particulars i empreses també s’han encarit de forma notable.

Amb tot, s’ha d’aclarir que l’Euríbor (acrònim d’Euro InterBank Offered Rate) no és fixat pel BCE, sinó per l’EMMI (Institut Europeu de Mercats Monetaris), una entitat privada lligada als principals bancs europeus.

Els bancs, durant mesos han aplicat un Euríbor superior al tipus del BCE. Quan el BCE va apujar els tipus un 0,5%, el 21 de juliol de 2022, l’Euríbor ja era del 0,992%. Ara, és del 4,25%, però l’Euríbor d’agost és de 4,073% a Espanya, és a dir, inferior de moment.

Els efectes a més llarg termini de la política monetària del BCE ja s’estan fent notar en l’alentiment de l’activitat econòmica, un símptoma d’una probable recessió econòmica.

El creixement del PIB de la zona de l’euro en el segon trimestre del 2023 que, inicialment es va calcular en un 0,3%, s’ha convertit en un minso 0,1%, segons ha anunciat l’agència europea d’estadística Eurostat. Per tant, l’amenaça d’un estancament econòmic és a prop.

Christine Lagarde, que va assumir la presidència del (BCE) l’1de novembre de 2019, s’ha equivocat en determinades prediccions sobre la inflació actual.

Va errar durant l’any 2021, quan va sostenir que la pujada de preus era transitòria. A finals del mateix any va pronosticar que la inflació es rebaixaria en el 2022, però l’octubre, l’IPC de la zona euro va arribar a un màxim del 10,6%. Tot i així, va considerar que la inflació era deguda a una crisi energètica passatgera. Vaja, que no les encerta.

De fet, els fonamentalistes del mercat, com la presidenta del BCE, obliden que l’augment dels marges de benefici de les empreses són els que empenyen els preus a l’alça. I menystenen que existeixen oligopolis que es posen d’acord per augmentar els preus aprofitant les dificultats en la cadena de subministrament o la sequera persistent.

Amb la visió deformada de la realitat, ja es veurà en la reunió del BCE de dijous vinent si es manté el tipus o s’incrementa un 0,25% per arribar al 4,5%. No s’esperen rebaixes.

Subscriu-te per seguir llegint