Reflexions sobre l’edatisme

El Diari Oficial de la Unió Europea publicava el dilluns 25 de setembre una petició de decisió prejudicial presentada pel Tribunal administratiu de la ciutat alemanya de Karlsruhe, en què es formulen quatre qüestions prejudicials directament relacionades amb la discriminació per raó d’edat, que, com és ben sabut, pot suposar una discriminació prohibida per la normativa comunitària i llevat que tingui la mesura adoptada una justificació objectiva i raonable.

He de reconèixer que no és només el contingut jurídic el que motiva la meva atenció cap a aquesta temàtica, sinó també l’acostament a la realitat social de les persones «grans», suposo que per raó de la meva edat i també pel major interès, ho reconec, amb què llegeixo les notícies sobre la població «gran» en ocasió del canvi del meu estatus laboral, una manera elegant de dir que passo de professor en actiu a jubilat.

En aquest acostament social m’ha agradat especialment llegir un breu, alhora que excel·lent, article de la professora Carmen Grau Pineda, titulat «Edatisme: una altra forma de discriminació laboral», en què recull consideracions sobre l’Organització Mundial de la Salut i de l’Organització Internacional del Treball i del Consell de la UE, així com també jurisprudència i doctrina judicial espanyola, concloent amb parers propis, tant socials com jurídics, dels quals ara em quedo amb la seva tesi, que comparteixo, de la necessitat d’impulsar un canvi «a partir del qual la diversitat generacional es pugui considerar un valor diferencial entre persones treballadores», i em permeto afegir també entre els qui tenen una activitat laboral i els qui, per diferents motius, estan fora del mercat de treball.

No manquen publicacions sobre l’edatisme i els drets de les persones «grans» (on es posi el llistó de l’edat per al trànsit a aquest grup pot variar, tot i que sol coincidir amb l’edat de jubilació). En una entrevista que em va fer el diari basc El Correo, ja fa uns quants anys, en ocasió de la meva participació en un curs de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo, vaig posar de manifest, i ho segueixo defensant, en respondre una pregunta de si el canvi tecnològic era una dificultat afegida per als treballadors de més edat, que «això és una presumpció o un estereotip. Potser les persones de certa edat no es poden adaptar a la tecnologia amb la mateixa capacitat que els joves, però tenen unes possibilitats dignes de valorar i molt útils per a la feina. Edat no és sinònim d’inadaptació laboral. Al llarg de la meva vida docent he vist persones de totes les edats i puc afirmar que hi ha grans que es formen permanentment, mentre que altres més joves s’ho prenen amb molta menor intensitat, per dir-ho de manera educada».

I el meu apropament a la realitat social de la gent gran és degut també al fet de ser aquest col·lectiu cada vegada objecte de més atenció als mitjans de comunicació, en publicacions en què es recullen les seves percepcions de la realitat, i en articles doctrinals diversos, amb alguns titulars, després un xic matisats en la informació de l’article, que certament mouen a preocupació, com, per exemple, el relatiu a l’increment de suïcidis i depressions a partir dels 70 anys.

Recomano especialment als lectors i lectores del Diari de Girona l’obra Glossari sobre edatisme (2023) de la professora de la Universitat de Barcelona Montse Celdrán Castro, publicada en el marc del programa de gent gran de la Fundació La Caixa i que, tal com s’explica a la presentació efectuada per aquesta entitat, «és el resultat d’un rigorós procés de recopilació i selecció de paraules i expressions edatistes facilitades pels participants en dinàmiques dutes a terme als centres de gent gran de la Fundació la Caixa a diferents ciutats d’Espanya, així com a través de la campanya a xarxes socials No sóc el teu avi llançada el 15 de juny de 2022, amb motiu del Dia Mundial de Presa de Consciència d’Abús i Maltractament a la Vellesa», havent seleccionat les 45 més representatives, de manera que «cada paraula o expressió ha permès desenvolupar una reflexió conceptual sobre l’edatisme, amb un enfocament positiu i propositiu que parla sobre la dignitat de la persona i la defensa de la paraula amb un contingut ètic, amb el per plantejar una reflexió clara i propera sobre l’edatisme».

Amb tota sinceritat, he dir que no creia que hi hagués tants termes o expressions referides a la gent gran i que utilitzem a la nostra vida quotidiana de manera moltes vegades negativa, sent l’interès de la publicació demostrar com s’ha de reflexionar sobre el seu ús (i abús) per tractar de donar un sentit positiu i que atengui la realitat de la gent gran.

Des de la perspectiva econòmica, és recurrent el debat sobre la despesa en pensions i què suposa pel manteniment del sistema públic de Seguretat Social. No hi ha cap discurs o profecia apocalíptica que hagi tingut una mínima possibilitat de convertir-se en realitat fins a aquest moment, i les mesures adoptades pel govern de coalició van al meu parer en la línia de reforçar justament el sistema públic.

Concloc. La no-discriminació per raó d’edat està reconeguda legalment. Ara només falta, i no és poc, que es compleixi en la realitat social.

Subscriu-te per seguir llegint