«Nosaltres no som d’aquest país»

Nosaltres no som d’aquest país» és una frase de Míriam Nogueras, portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, pronunciada en el debat de la investidura fallida de Nuñez Feijóo. És una caricatura deshonesta de la cançó Diguem no de Raimon, canviant món per país, que demostra com de lluny de la realitat feineja la diputada. I rebla el clau amb un lema lapidari: «Catalunya no és Espanya».

Per a l’independentisme aquesta perspectiva política és irrefutable i aquells que la posen en dubte no són catalans, sinó traïdors que no mereixen viure a Catalunya.

Ara bé, de quin país són els de Junts? D’una Catalunya virtual. En les seves fantasies oníriques apareix la nació catalana dins la nació espanyola, que oprimeix i reprimeix. No cal dir que confonen l’aspiració d’una part dels catalans amb la de tots els catalans.

De fet, neguen una divisió a Catalunya entre els que volen marxar d’Espanya i els que s’hi volen quedar. Per això, es menysprea la manifestació de diumenge a Barcelona qualificada per Pere Aragonès «d’un fracàs de la dreta i l’extrema dreta». President, hi havia també «els altres catalans», en paraules de Paco Candel.

Per l’independentisme, el conflicte polític és entre Espanya i Catalunya. De debò hi ha un problema polític que només es solucionarà amb la secessió? No hi ha altres vies?

Així mateix es considera que el diàleg només serà vàlid si serveix per aconseguir l’objectiu «d’esdevenir un estat independent en forma de república».

Ho deixa clar la portaveu: «Que ningú s’enganyi. (...) Tampoc amb l’amnistia no es resoldrà el problema de fons. (...) Allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, del seu dret a l’autodeterminació».

Cal deduir que Junts vol imposar les seves tesis si es vol arribar a un acord? Que no s’està disposat a cedir ni un mil·límetre? La resposta és contundent: «Una negociació que avui mateix no hi és, però se l’espera. Les condicions de Junts no han canviat, són públiques i són les mateixes per a tothom. Veurem si algú està disposat a acceptar-les i a complir-les».

És una postura que no accepta que ningú podrà guanyar-ho tot sinó que tothom ha de cedir. I no es tracta d’una fanfarronada sinó una convicció arrelada i sotmesa a l’escrutini dels subscriptors del fantasmagòric Consell de la República, liderat per Carles Puigdemont.

En efecte, es preguntarà als registrats (diuen que són 103.283) si es promou el bloqueig a la investidura de Pedro Sánchez. Amb tot, és un formalisme que no alterarà la decisió del carismàtic fugit de la justícia. La qüestió, encara per desvelar, és si mantindran el mateix argumentari. Si no canvien el discurs i s’avenen a raons, són preferibles unes altres eleccions.

Subscriu-te per seguir llegint