Dos partits per marcar els objectius del Girona

Després de l’aturada de seleccions, el Girona rebrà consecutivament a Montilivi dos dels tres equips que ocupen posicions de descens: Almeria i Celta. Ambdós partits poden marcar els objectius d’aquesta temporada. Dues hipotètiques victòries no només permetrien fixar, definitivament, la mirada cap amunt, sinó que servirien perquè Barça i Madrid s’enfrontessin el dia 28 a la tarda amb el Girona de líder. Dit això, els dos partits plantejaran moltes més dificultats que la distància sideral que, després de nou jornades, mostra la classificació.

D’entrada, les estadístiques indiquen que és difícil guanyar dos partits consecutius a casa. El Girona no ho ha fet cap vegada en les tres temporades anteriors a Primera. L’últim cop va ser la lliga 2019-20, la primera del retorn a Segona A, amb victòries contra Màlaga (1-0) i Rayo (3-1) a la tercera i quarta jornada de lliga. L’any passat, només va guanyar un dels dos partits en les dues vegades que es va donar aquesta circumstància: a la segona i tercera jornada de lliga contra Getafe (3-1) i, precisament, el Celta (0-1) i a l’última jornada de la primera volta i la primera de la segona: Barça (0-1) i València (1-0).

 Les dificultats que presentarà l’Almeria seran infinitament superiors als tres punts que ha sumat fins ara i a les del 6-2 de l’any passat. D’entrada, vindrà amb nou entrenador. Míchel sap com juguen els equips de Gaizka Garitano (sòlids, ordre defensiu), però no sabrà fins al mateix dia del partit com juga l’Almeria amb Garitano. Tot el vist fins ara de l’equip andalús servirà de ben poc. I tant el Girona com Míchel tenen el balanç negatiu en els seus enfrontaments amb l’entrenador basc. El Girona ha guanyat dos partits de vuit contra Garitano (tots dos a Eibar: aquell dels tres penals a favor de la temporada 2013-14, i el del play-off d’ascens) i Míchel només n’hi ha guanyat un (el de la tornada del play-off) dels cinc partits que s’hi ha enfrontat, la resta derrotes.

Es dona la circumstància que Garitano va debutar com a entrenador de l’Athletic contra el Girona i ara també ho farà amb l’Almeria. En aquella ocasió (temporada 2018-19), l’Athletic va guanyar (1-0) amb un penal més que dubtós de Ramalho a Muniain a l’últim minut de partit, que l’àrbitre no va voler anar a veure al VAR. L’Almeria, no ho oblidem és el segon equip que més ha invertit en fitxatges després del Reial Madrid: 51,5 milions d’euros. Algun dia haurà de començar a reeixir, malgrat que els seus tres últims partits (Sevilla, Granada i Athletic) han sigut horribles.

I amb el Celta de Rafa Benítez tres quarts del mateix. Va perdre al Camp Nou després de guanyar 0-2 en el minut 80, a Las Palmas va caure al darrer minut en un partit on va veure com li anul·laven incomprensiblement un gol; contra el Getafe Iago Aspas va fallar un penal... A fora, ha fet millors partits que a Balaídos. Pot explotar en qualsevol moment. Aspas està lluny del seu nivell habitual, però, per poc que millori, ell i Jorgen Larsen poden formar una parella letal. Per tant, màxima dificultat contra Almeria i Celta, malgrat el que digui la classificació actual.

En el Girona, caldrà veure com afecta el cansament d’aquest immillorable i exigent inici de temporada (Tsygankov ja ha caigut lesionat). Torna el virus FIFA de les seleccions. El Girona té sis jugadors escampats pel món, mentre l’Almeria n’hi té quatre i el Celta set. Yangel Herrera comença a acumular molts minuts, Arnau està pagant la falta de descans per les maleïdes seleccions, i ara només faltava que marxés Yan Couto: amb el salt qualitatiu del Girona, ens hi haurem d’acostumar (i resignar).