Una olivera en el jardí

El veí de davant de casa atresora una olivera en el jardí. És un exemplar de l’Olea europaea, una varietat silvestre. El tronc s’enlaira tortuós i es ramifica en unes formoses branques oposades i anguloses amb les capçades arrodonides, atapeïdes i irregulars.

Al mirar-la encuriosit hom pot veure la semblança amb la figura d’un canelobre de set braços, element ritual del judaisme i emblema oficial de l’Estat d’Israel. Segons la Bíblia, els set braços es corresponien a cada un dels set dies de la creació. En el llibre del profeta Zacaries es descriu, en la cinquena visió apocalíptica, el canelobre sagrat que està flanquejat per dues oliveres que representen Zorobabel i Josuè, caps del poble d’Israel «al servei del sobirà de tota la terra».

A la Bíblia n’hi ha nombroses mencions. Jesús va resar a la muntanya de les Oliveres i el colom de Noè que va anunciar la fi del diluvi portava al bec una branca d’olivera.

Però no només a la Bíblia hi ha referències d’aquest arbre originari de l’Àsia Menor. Les diverses cultures establertes a la conca mediterrània li han tingut una singular predilecció, des dels egipcis, passant pels grecs, els fenicis, els àrabs i els romans.

A més, l’olivera s’ha convertit en un emblema de la pau entre els pobles. A la bandera de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) hi ha dues branques d’olivera sobre un fons blau clar que abracen el mapamundi, en un recordatori de la recerca de la pau.

Ara bé, l’èxtasi de la contemplació de l’arbre del jardí amb un lleuger moviment de les fulles mogudes pel vent no impedeix evocar la quotidiana crueltat de la guerra a la franja de Gaza i Cisjordània entre israelians i palestins que enfurisma els homes i dones de bona voluntat.

Com és possible tanta barbàrie? El secretari general de l’ONU, António Guterres, va declarar el 6 de novembre passat que «el malson de Gaza és més que una crisi humanitària, és una crisi de la humanitat» i va finalitzar dient: «Que quedi clar, cap part en un conflicte armat està per sobre del dret internacional humanitari».

És hora de prendre partit per denunciar la matança indiscriminada perpetrada per les forces d’ocupació israelianes. Sí, la lluita armada de Hamàs, que va iniciar les hostilitats, és condemnable, però també ho és la resposta desproporcionada del govern d’Israel.

De fet, és una ironia amarga que les olives de Cisjordània es quedin sense collir per la intimidació dels soldats i colons jueus als pagesos palestins. Evitar perdre la collita seria una bona notícia per aturar la massacre. Que la convivència, la coexistència i la conveniència prevalguin sobre una guerra que tants patiments estan causant a la població civil.

Que hi hagi pau! Si més no, per misericòrdia.

Subscriu-te per seguir llegint