Per què no denuncien les dones?

Davant la tràgica setmana de crims masclistes, la nova ministra d’Igualtat, Ana Redondo, va manifestar que «les dones denuncien, però no tot el que haurien de denunciar ni tampoc el seu entorn». Un altre cop revictimitzar pel que fan o deixen de fer?

Però algú les escolta? Fa anys que parlen. Algunes dient que el sistema les va salvar. I d’altres que tret que tinguis una part de lesions greus, no et creuen. Anys explicant la por a la reacció d’ell, les dependències econòmiques, la indefensió apresa, la distorsió cognitiva, el ser migrant o en exclusió social, tenir una discapacitat, que moltes no denuncien només a una parella sinó a un pare i temen més per els seus fills o filles que per elles mateixes…

Anys davant del Defensor del Poble, com fa molt poc quan subratllava «la situació d’indefensió davant de l’Administració de Justícia», o per part d’advocats que «en algunes ocasions no coneixen bé les eines legals», o «queixes del comportament dels lletrats de l’Administració de Justícia i fiscals, per no aplicar un tractament respectuós d’acord amb la seva situació de vulnerabilitat, i per faltar a les seves obligacions evitant que pateixin una doble victimització durant la tramitació dels processos judicials».

Anys de dones que senten que tot plegat és un laberint. Amb agressors absolts. Carrers sense sortida perquè la justícia els tanca la porta una vegada i una altra. I busquen alternatives, com un divorci per evitar el conflicte penal, la qual cosa després les deixa més indefenses en els processos de custòdia.

Suposo que és més fàcil parlar d’elles en lloc d’errors que ningú vol reconèixer. Un, en el sistema. No és un «el que sigui», és que un VioGèn de risc alt no és una prova, per a la qual han de cercar i investigar. Analitzin els judicis ràpids que es basen en un sol fet i no pas en tota la història de violència. Expliquin per què hi ha jutjats que amb prou feines posen ordres d’allunyament. Justifiquin per què hi ha casos en instrucció on a l’equip forense només se li demana l’informe de lesions físiques... Volen que se salvin? Ofereixin prevenció i perspectiva de gènere a la justícia. Volen que denunciïn? Ofereixin garanties de protecció, investigació i judicis que no triguin anys. Surtin amb solucions reals dels comitès de crisi i no amb rodes de premsa buides.

El problema de base no és si elles denuncien. És que hi ha massa agressors perquè hi ha massa masclistes. I massa complicitat masclista a la societat. El més desmoralitzador d’aquests dies no sé si ha estat veure aquests crims o com es feien servir aquestes víctimes per tornar a enfrontar l’anterior ministeri amb aquest, com si això fos un club de fans d’un costat o altre i com si les assassinades haguessin sigut només aquesta setmana i no tot el que portem d’any. Menys personalismes i més contingut amb solucions. Per respecte a la memòria de les víctimes i per respecte a les que s’aixequen cada dia veient polaritzacions i baralles partidistes que els són alienes, mentre elles només pensen com sobreviure. Actuïn ja.

Subscriu-te per seguir llegint