El preu de la sang

Em pots deixar un tampax? O una compresa?» Qualsevol dona d’aquest país ha fet, o li han fet, aquesta pregunta en algun moment de la seva vida (menstrual). I més d’una vegada. A totes ens ha passat algun cop que ens ha vingut la regla i no hi comptàvem. Remenar la bossa amb l’esperança de trobar-hi un tampó perdut, i res. Repassar quines conegudes tens a prop per demanar-los ajuda (fins fa relativament poc, encara ho fèiem en veu baixa, com si tenir la regla fos una vergonya). Si cap de les teves amigues et podia ajudar, aleshores tocava valorar la possibilitat d’apropar-te a alguna desconeguda i demanar-li «material». O buscar un supermercat proper i comprar una caixa de tampons. A males, agafar un manyoc de paper de vàter i intentar construir una compresa pregant que aguantés sense moure’s fins aconseguir alguna cosa millor.

Moltes hem hagut de recórrer al jersei lligat a la cintura per intentar tapar la taca de sang als pantalons, o hem necessitat de la solidaritat d’altres dones per trobar una sortida digna (de vegades, més enginyosa o divertida que digna, en realitat) a una situació que ens fa sentir especialment incòmodes: que el món constati que estem menstruant.

Entre mal d’ovaris i mal de pits, ganes de plorar i mal humor, hem suportat els sempre desafortunats comentaris (vinguessin o no a cuento) de «uuuuui, que sensible que estàs! Tens la regla, no?» i els anuncis absurds de productes d’higiene menstrual (no he entès mai per què un líquid aquós de color blau cel ha de suplantar la nostra sang densa, d’un vermell tan fosc que sembla negre). Hem buscat maneres de dir «regla» sense dir-ho, per parlar-ne entre nosaltres sense que els altres sabessin de què parlàvem: la tia Maria, la comunista, la factura mensual, l’amiga pesada, el quètxup. Hem comprat les novetats que ens farien oblidar la regla (compreses flexibles i amb ales i amb perles; tampons amb aplicadors plegables i amb faldilleta per evitar pèrdues) i les recents incorporacions per a ecologistes: copes i calces menstruals, compreses reutilitzables. Hem fet de camells i de drogaaddictes amb les amigues, intercanviant pastilles per calmar la sensació que tens a dins un follet maligne que s’entreté rosegant-te els ovaris i l’úter i tot el que troba al seu voltant.

Ara, la cadena de supermercats Veritas oferirà de franc «tampons i compreses a les persones que tinguin un imprevist i no tinguin productes menstruals a mà» («imprevist»: un altre eufemisme per no dir regla). És a dir: que podràs demanar un tampó o una compresa i passar al lavabo de la botiga. La iniciativa és d’agrair (si tenim un Veritas a prop no haurem d’anar pidolant a les amigues), però celebrar-ho com una victòria, igual que celebrar que aquest any 2023 s’hagi baixat l’IVA dels productes per a la menstruació del 10 al 4%, és com celebrar que enlloc de tres dits te’n tallin dos. Comptar els diners que una dona es deixa al llarg dels anys en tampons, compreses, salvaslips i altres parafernàlies fa mal. El que volem és no haver de pagar per la nostra sang.

Subscriu-te per seguir llegint