Els tuits fallits de l’alcaldessa de Ripoll

Mentre Pedro Sánchez es converteix en el Jim Carrey de la pel·lícula «Dí que sí», on el protagonista es veia obligat a respondre en forma afirmativa a tot el que li demanaven (afegeixi’s «saltant-se totes les seves pròpies línies vermelles»), a Catalunya continua la lluita per qui lidera el tema de la immigració.

Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana i alcaldessa de Ripoll, ha pujat aquesta setmana un tuit on assegurava que als menjadors de les escoles del seu municipi ja no se serviria carn sacrificada amb el mètode halal. En realitat, segons es va constatar més tard, cap escola del seu municipi tenia al menú aquest plat. Això poc importava perquè el tuit ja havia estat llançat en aquest afany de continuar crispant la població que governa.

La seva actitud em va recordar moltes marxes que vaig viure sent un jove periodista. Com a reporter sempre et situaves al capdavant al costat del fotògraf. Abans que la marxa arribés al lloc que es dirigia, una sèrie de polítics, que havien fet el cafè en una confiteria pija, s’arreglaven les corbates i el pentinat i sortien a posar-se al capdavant per ser fotografiats per la premsa. Per a molts impresentables, això era la política: col·locar-se davant de les idees dels altres i fer servir la seva pressió de catapulta per ascendir al poder.

Crec que molt d’això hi ha en els polítics de la classe de Sílvia Orriols. Tenen la capacitat d’interpretar quin és el blanc i la falta d’escrúpols per a apuntar al fetge dels electors i disparar sense cap llàstima. En un municipi com Ripoll, d’on va sorgir la cèdula terrorista dels atemptats del 2017 a Barcelona, cau pel seu propi pes.

Un cop obtingut el blanc, el següent és el llenguatge. La política, en adonar-se de l’eficàcia que tenen plataformes com X com a eines electorals, ha adoptat la seva manera de parlar, així contingui aquesta un estil mesquí, covard i mancat de tot agafador de realitat. Cridar l’atenció com sigui, exaltar, es tracta d’això mateix.

Existeix en aquesta mena de política la necessitat de certa presència i continuïtat. Com si qui encoratja als llops tingués la necessitat que anar tirant l’esquer cada dia que passa. Que el tema del tall halal fos informació falsa ha fet quedar en ridícul a Sílvia Orriols. Un espera que aquest fet faci que la irritació que busca l’alcaldessa comenci a perdre força, encara que no ho crec. Als qui odien als immigrants i segueixen aquest tipus de polítics poc els importa la veracitat sinó el pròxim exabrupte.

Subscriu-te per seguir llegint