Comparativa Laura Borràs

Laura Borràs, expresidenta del Parlament de Catalunya i actual presidenta de Junts, reprèn aquest mes la seva tasca com a docent titular a les aules de la Universitat de Barcelona (UB). El retorn a la docència, com si aquí no hagués passat res, no deixa de cridar l’atenció, més que res per la comparativa.

Cal recordar que sobre Borràs hi ha una condemna de quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Resumint, havia trossejat contractes per a un amic que venia drogues i feia circular bitllets falsos.

La sentència proposava que no entrés a la presó. La inhabilitació, no obstant, no li impedeix poder fer classes a la UB.

Un es pregunta: no s’hauria de prohibir que algú trobat culpable per la justícia de corrupció fes classes en una universitat catalana? No hauria almenys d’acabar de complir la inhabilitació, encara que aquesta no inclogués la presó?

Potser el més greu, insisteixo, és la seva comparativa. El mes passat van llevar de la seva plaça a un músic de la banda municipal de l’Ajuntament de Barcelona, on portava vint-i-set anys treballant, per no aprovar un simple examen de català. En canvi pot fer classes com a empleat de l’estat algú que no sols es vanta de voler-se independitzar d’aquest, i al qual titlla de malvat i opressor (quina contradicció), sinó que és culpable de corrupció. És sens dubte sorprenent.

Dir que la justícia no funciona a Catalunya seria un error i una exageració inadequada. Centenars de jutges, de fiscals, d’advocats defensors i personal de tota mena treballen en condicions molt pobres per tirar endavant el sistema judicial. Tot i això, en referència a casos que són més mediàtics i que haurien de donar exemple, en especial quan es tracta de polítics que se salten la llei, és allà on fa aigua per tot arreu. La comparativa queda latent en el ciutadà corrent i genera una idea contradictòria, com si en realitat no es jutgés amb la mateixa vara tots els catalans. Una idea que, per a una societat, és com el tèrmit en un tronc ressec.

Tinc la sensació que els contrastos que deixa veure l’aplicació de la justícia a Catalunya comencen a prendre una gravetat preocupant. Després del llarg període de debatre l’amnistia a gust dels amnistiats, la notícia de Laura Borràs exercint com a professora només és una altra gota més en un got. La pregunta és quina serà la gota que el faci vessar i si caldrà arribar tan lluny.

Subscriu-te per seguir llegint