Un anunci ridícul, pel cap baix

En plena sequera, quan molts sectors econòmics del país estan patint per la manca d’aigua i quan els ciutadans comencen a experimentar restriccions en forma de baixada de la pressió si tenen la mala sort de viure a un municipi que ha ultrapassat un quimèric llindar establert per l’ACA, la Generalitat de Catalunya publica un anunci que diu «Catalunya ja no dependrà de la pluja el 2030». Quan el vaig veure per primer cop vaig quedar esgarrifat per tot el que amaga la declaració, que intentaré analitzar en aquest article.

Primer, crear esperances que l’any 2030 ja ho tindrem tot arreglat quan el problema el tenim ara, l’any 2024, sembla riure’s dels que pateixen. És com si una persona passés ara fam i li diguessin que tranquil, que l’any 2030 tindrà tots els aliments que vulgui. Creieu que és una solució? En tot cas cal preguntar-se com el famèlic podrà arribar fins a l’any dels aliments. També ens podem qüestionar com el nostre país podrà arribar l’any 2030 amb els problemes tan greus de sequera que tenim.

Pensar que Catalunya pot no arribar a dependre de l’aigua de pluja suposa un desconeixement absolut de quina és la funció global de l’aigua, que no és només la de donar per beure als habitants de la conurbació de Barcelona. La frase amaga una visió «barcelona-cèntrica» del problema i molt probablement, si construeixen més dessaladores, reaprofiten tota la conca del Besòs i eviten les fugues del sistema, es tindrà garantida l’any 2030 l’aigua de boca de sis milions d’habitants, que tenen la desgràcia d’haver-se situat tots juntets a un territori en el qual manquen els recursos hídrics.

Però l’aigua té més funcions. Algunes econòmiques, com per exemple omplir embassaments amb central elèctrica, que permet produir electricitat «verda» i al cost més baix de tots els sistemes de generació. Fins i tot, si es disposa d’aigua es pot bombejar cap amunt als moments que hi ha un excés elèctric i tornar a fer que caigui més endavant. En aquest cas, aigua i embassament es converteixen a l’única bateria a gran escala que ara per ara disposem per emmagatzemar energia. I si no hi ha aigua, s’han d’aturar aerogeneradors i camps solars perquè el sistema no pot absorbir tota l’energia produïda (com ha ocorregut fa uns dies). Si volen fabricar l’anomenat «hidrogen verd», també necessiten grans quantitats d’aigua. També el tipus de turisme que hem desenvolupat està estretament lligat a l’aigua dolça. Fins i tot, tots sabem que l’agricultura i la ramaderia necessita recursos hídrics suficients

Vet aquí que l’aigua també té un munt de funcions ecològiques. Per exemple, quan cau del cel (un altre anunci demencial de la Generalitat ens informa que l’aigua no cau del cel) rega els boscos que fa que els arbres no morin i s’eviti la creació d’una gran quantitat de combustible pels incendis forestals. També recarrega els aqüífers, que suposen un recurs per l’aigua de boca i a la vegada evita que la salinització progressi a les zones costaneres. Si hi ha aigua de pluja, circula generosament pels nostres rius, superant àmpliament uns escadussers cabals mínims ecològics creats administrativament, i fa que els ecosistemes fluvials (inclosos els boscos de ribera) surtin de la seva condició normal d’estrès. Les pluges, quan són freqüents, milloren sensiblement la qualitat del paisatge i eviten la desertització. Els sediments transportats per l’aigua de pluja són els que mantenen l’estabilitat de les nostres platges i també del Delta de l’Ebre. En resum, l’aigua és vida.

Algú pot arribar a pensar que totes aquestes funcions, tant econòmiques com ecològiques, es poden mai arribar a independitzar de la pluja? Potser hi ha qui es creu que és possible omplir embassaments, recarregar aqüífers, mantenir boscos, aportar sorra a les platges i regar els camps sense pluja? Omplirem Sau i Susqueda amb aigua dessalada o reciclada? Insisteixo, sense pluja potser podrem donar per beure a tothom, però mai substituirem totes les seves funcions mitjançant molècules que no caiguin el cel.

Tot plegat pot ser un error comunicatiu de l’agència encarregada de fer els anuncis. Si és així, seria un problema menor. Però si realment els encarregats de gestionar l’aigua al nostre país estan convençuts que l’any 2030, ens serà igual que plogui o no plogui, llavors sí que tenim un greu problema. Perquè si fos així, tenim al lloc de comandament del més gran problema de sequera del nostre país d’ençà que hi ha registres pluviomètrics, a uns veritables ignorants dels principis més bàsics pels quals funciona l’ecologia i l’economia. I ho deixo aquí per no furgar més a un plantejament comunicatiu que considero ridícul.

Sí que vull afegir que la situació actual tenim les conques internes a uns nivells baixos mai vistos mentre que les de l’Ebre estan a desbordar. És absurd no comunicar les dues conques pels casos d’emergència, o almenys estudiar-ho seriosament. Diferents col·legis professionals s’hi han posicionat a favor. Encara ara hi som a temps i estar en condicions d’aprofitar excedents.

Què pensen fer els de l’anunci per 2030 si aquesta primavera no plou (almenys 500 litres per metre quadrat segons els experts)? Tenen Pla B? Aigua amb vaixells?

Subscriu-te per seguir llegint