Opinió

Desencallats

Si dels darrers cinc partits jugats, només se n’havia guanyat un; si dels darrers quinze punts disputats, només se n’havien sumat 4; i si es patia perquè en tota la primera volta només es varen escapar nou i en el que es portava de la segona -vuit partits fins ahir- ja se n’havien escapat 13; això només tenia un qualificatiu, l’equip s’havia encallat. I només tenia una solució, reaccionar com a l’equip fort i poderós que el Girona FC havia demostrat ser fins ara.

Les raons del perquè en aquest inici de segona volta havien canviat tant els resultats, cadascú hi veurà les seves, però el cert és que aquest equip que fins aquesta jornada era el màxim golejador de Primera, havia deixat de veure porteria amb facilitat, havia perdut una part d’aquella espurna futbolística que el feia diferent i ja no li havia estat tan fàcil sorprendre els rivals amb el seu joc per bandes i una part ofensiva amb molts recursos.

També és clar que els rivals semblen tenir-li la mida presa al conjunt de Míchel i saben com frenar les incursions de les dues bandes, mentre Dovbyk és marcat amb una atenció especial, després d’haver-se situat setmanes enrere com a màxim golejador del campionat.

Un cop aquí, i quan segurament començaven a haver-hi més dubtes sobre el mateix equip, ahir els gironins varen tornar a ser el conjunt fiable que sap que a Montilivi hi té un fortí.

La victòria contra l’Osasuna apaga el neguit que s’hagués intensificat en cas d’un resultat negatiu. Els tres punts sumats refermen no només les aspiracions de Champions, sinó també la moral d’un vestidor, que podria haver dubtat de les seves pròpies forces en cas de derrota.

El triomf contra l’Osasuna no haurà estat un resultat més de la temporada, molt probablement haurà estat el resultat positiu més necessari de l’any, aconseguit en el moment més oportú. També a l’hora d’evitar un compte enrere neguitós, en plena lluita amb els rivals poderosos amb qui s’ha lluitat fins ara.

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES