Porno

La primer revista porno que vaig veure va ser a casa d’un amic. Tenia nou anys i, en realitat, no buscàvem porno, sinó unes revistes de futbol. La revista porno estava barrejada entre elles. Recordo que, en veure els cossos nus i el que feien amb ells, em va causar una gran impressió, per no dir un profund fàstic.

El primer vídeo porno que vaig veure va ser a casa d’un altre amic. En realitat, era el primer dels companys del col·legi que tenien una Commodore 64 i en aquella andròmina havia descobert un programa on una dona ensenyava els pits. El pixelat era tan gruixut que l’últim que podia generar era cap excitació.

Amb dotze anys el nen més popular del col·legi era el que tenia almanacs porno. Aleshores molts tallers mecànics es promocionaven així. Petits almanacs, no més grans que una targeta, amb alguna noia ensenyant els atributs. El noi que solia deixar-los ho feia en una mena d’estrany contraban.

Aleshores a l’escola no hi havia educació sexual, més enllà del dia que es van emportar les noies a una altra aula i els van parlar de la regla. Als videoclubs dels barris qualsevol adolescent podia aconseguir una porno i, si no, sempre hi havia un germà gran que et feia el favor.

Hi havia un cinema, a prop de l’estació, on passaven pel·lícules pornogràfiques. Amb tretze anys ens hi colàvem, al costat d’altres menors, i miràvem perplexos aquell estrany món de la pantalla on tot estava permès. Recordo la Cicciolina. Encara somio amb ella. Calculo que gran part de la meva educació sexual va ser deguda a la pornografia. Com la de molts.

Avui dia el Govern d’Espanya, en conjunt amb el de Catalunya, treballa per a evitar que els menors accedeixin a la pornografia. El dilluns passat, abans de l’acord de l’amnistia, Pedro Sánchez es va reunir amb directius de grans plataformes d’internet per a demanar-los que prenguessin mesures per a evitar que els més petits consumeixin aquest tipus de contingut.

Semblaria que mai no hi ha hagut porno fins que va arribar Pornhub. Tots sabem que no és res de nou, internet només ho ha disparat i ha obert molt més unes portes que ja estaven obertes.

Calculo que la prohibició persegueix una cosa tan esquiva com prohibir la prostitució o, en la seva època, l’alcohol. No estic a favor que els menors puguin accedir a la pornografia, però hauríem d’assumir que és una cosa inevitable. Ho era a l’època anterior a internet i ho és ara. Més que prohibir-ho, haurien de generar una manera per ajudar a processar-ho sense que causi mal als més joves.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint