La mobilitat està transformant les ciutats

Als meus alumnes universitaris, a començament de curs, sempre els presento els principals reptes que tenim a dia d’avui a l’hora de gestionar no només la comunicació sinó també la gestió pública. Molts són els reptes d’una societat canviant que res té a veure amb la del segle passat i on la connectivitat gràcies a internet n’és el factor més rellevant.

Però dels molts canvis que s’han produït i que han transformat la societat actual, el que més m’interessa és la mobilitat i l’impacte d’aquesta a les ciutats.

L’extrema mobilitat actual i el ser conscients de fins a quin punt les ciutats depenen d’aquesta mobilitat, fa que els governants hagin de tenir en compte aquest factor a l’hora de gestionar les ciutats. Però és que a més, aquesta mobilitat és un factor que tard o d’hora, provocarà que ens qüestionem el concepte mateix de ciutadania.

Sempre dic que abans era molt senzill fer comunicació política a escala local perquè tot estava centrat amb la gent censada en el municipi. Només s’havia de tenir en compte el que pensessin els veïns. La mobilitat ho ha trastocat tot. Si ara anem a totes i cadascuna de les ciutats mitjanes del país i anem a l’ajuntament, a l’hospital, a l’escola, els jutjats o la comissaria i els hi preguntem on viuen, comprovarem com una majoria dels treballadors d’aquestes institucions viuen fora de la ciutat. I el mateix passa si anem a l’empresa privada.

Això és una revolució que s’ha fet mica en mica, però que significa un canvi de paradigma.

D’ençà de la revolució industrial, la gent vivia allà on hi tenia el lloc de treball. Ara ja no. Diversos són els factors que han produït aquest canvi: l’expulsió de la indústria a les perifèries, el preu de l’habitatge, etc., però aquest moviment no seria possible sense tenir en compte la revolució que s’ha produït en la mobilitat.

Avui en dia hi ha molta gent que treballa a la ciutat i no hi viu. I molta gent que hi viu i no hi treballa. De fet, la residència ja no està en funció del lloc de treball sinó d’altres factors més lligats a l’estil de vida.

Com ha canviat això a l’hora de gestionar les ciutats o fer comunicació política? D’una manera molt clara. S’ha produït un desplaçament on allò important ja no són els qui voten –cens– sinó els que influeixen als qui voten. Aquests treballadors públics que treballen al municipi però en viuen en un altre contribueixen a configurar l’opinió pública del municipi encara que ni hi visquin ni hi votin. A l’igual dels botiguers o els qui tenen segona residència si parlem d’un municipi turístic. No voten al municipi però contribueixen a definir l’opinió sobre la política local. Fins i tot un noi que tingui una xarxa social on li agradi comentar la política local i tingui un nombre important de seguidors, encara que visqui a l’altra punta del món, influeix en l’opinió pública local. Ni hi viu, ni hi vota i, fins i tot, ni hi posa els peus, però influeix. I és que ara ja no va de qui vota sinó de qui configura l’opinió de les coses, qui influeix als que voten.

I tot això seria impossible sense una mobilitat com l’actual.

D’aquí la importància de tenir en compte aquests fluxos diaris a l’hora de gestionar la mobilitat. La majoria d’alcaldes no tenen en compte aquests desplaçaments constants i prenen decisions respecte a la mobilitat basades en el model passat de ciutat. On la gent viu i treballa al municipi. Però ara ja només és una minoria qui fa això. Girona té el doble de llocs de treball que treballadors hi ha a la ciutat, Figueres té el doble de treballadors que hi viuen que llocs de treball la ciutat genera. I Vilamalla multiplica per cinc el nombre de llocs de treball respecte als treballadors del municipi. I el Far d’Empordà, per vuit.

No entendre les ciutats com un ecosistema que va més enllà dels empadronats i que viu dels moviments que és capaç de generar a través dels serveis que genera, és un error. Les ciutats avui en dia, viuen dels fluxos, no només dels fluxos turístics sinó també dels laborals, dels administratius, dels de servei, etc.

I aquí és on entra un altre dels debats que s’hauran d’obrir en el futur i que bàsicament està provocat per la mobilitat: si aquests fluxos són imprescindibles per a les ciutats actuals, què és ser ciutadà avui en dia? Només ho són els empadronats en el municipi, o comencem a obrir el concepte a aquest volum de persones que «viu» la ciutat encara que no hi visqui?

El problema és que continuem quantificant el pes de les ciutats –i dels pobles– en funció del seu padró, quan fa temps que això, segons el meu humil punt de vista, ha quedat obsolet.

Les ciutats avui en dia no són només les persones que hi resideixen de manera estable o les persones que hi estan empadronades. Les ciutats són sobretot les persones que les usen habitualment. I en aquest sentit, la clau és el paper de node que juguen en un ecosistema econòmic i social. Podríem parlar d’àrees urbanes però també ens quedaríem curts.

I és que el finançament actual de les ciutats també està basat en el nombre d’habitants i no en la capacitat de generar fluxos que tenen, en l’ús que són capaces de generar i això també és un error.

Ens encaminem a un lent però profund canvi de la conceptualització de les ciutats i aquest està provocat bàsicament per la capacitat de moviment. I no sembla que vagi a menys.

Subscriu-te per seguir llegint