Illa i Aragonès tenen la paraula

En conèixer la convocatòria electoral vaig creuar un missatge amb el president de la Generalitat. Vam quedar per prendre un cafè aquests propers dies. Ha fet una jugada mestra i en voldria saber algun petit detall, sempre i quan estigui disposat a explicar-ho. Aragonès ha triat el moment oportú per a convocar les eleccions. Estava tip de manifestar als mitjans de comunicació que esgotaria la legislatura. Però ves per on, tenia un pla «B» molt ben estudiat. L’excusa ha estat l’oposició dels Comuns al pressupost, però aquí hi ha d’haver alguna cosa més, sense cap mena de dubte.

Tria el millor moment per a ERC i ho fa amb valentia. Està disposat a batre’s de valent en una campanya en la que d’antuvi no surt com a favorit, però caldrà veure què passa al llarg dels propers dies. Opino que en aquest moment ERC és un partit amb una notable implantació territorial i que vol aprofitar el desconcert de Junts, la crisi permanent de la CUP i l’aprovació de la llei de l’amnistia que pot afectar a un PSC que fins ara encapçala les enquestes amb un certa autoritat.

Aragonès ara sap què vol dir governar. És conscient que en moltes ocasions cal ser pragmàtic i que la gestió del dia a dia no permet fer volar coloms com fan els seus exsocis que només saben parlar d’en Puigdemont, però que no ofereixen un projecte per a la Catalunya del futur.

He dit que el president ha estat valent perquè en aquests darrers temps ERC ha patit una forta davallada no només a les eleccions municipals, sinó també a les generals on va perdre un bon grapat d’escons. Però ja se sap que l’electorat és llest i sap diferenciar una contesa d’una altra i en clau catalana les formacions nacionalistes surten amb un cert avantatge.

En el seu primer acte va carregar de valent contra Junts i els Comuns. Però no es va estar de dir que el seu principal contrincant seria un representant de La Moncloa, una mena de governador civil.

I aquest màxim oponent no es ningú més que Salvador Illa, que el proppassat cap de setmana fou elegit màxim dirigent del PSC en un congrés que respirava ambient de victòria. És per això que el líder socialista es dirigí al poble de Catalunya a l’estil Tarradellas, sense fer massa esment a la resta de partits.

Illa ha fet una oposició constructiva i al final ha estat qui més ha donat suport al govern quan més d’un company li demanava tot el contrari. Però el cap de l’oposició s’ha dedicat tres anys a recórrer Catalunya i a reunir-se amb gairebé tots els sectors de la societat. Això li ha costat crítiques des de l’esquerra que fins i tot afirmaren alguns que és un representant dels empresaris i de «La Caixa».

El PSC va tancar un cicle amb tres victòries a les eleccions generals, a les catalanes i a les municipals. Aquests triomfs indiscutibles el convertiren amb l’home a batre. I avui és el focus de les crítiques de tots els partits. Però Illa sap a on va i si és capaç de fer una campanya, allunyant-se de les polèmiques que envolta el PSOE, la seva victòria pot ser indiscutible. Jo diria que avui el seu màxim oponent és Madrid i el brogit existent entre el PSOE i el PP.

Veurem què passa al llarg de la campanya i dels resultats finals. Però seria bo que Aragonès i Illa posessin al davant els problemes reals de Catalunya i fossin capaços d’arribar a acords. L’actual president ja tanca portes a l’entesa i en aquest sentit s’equivoca. La política ha de servir per a arribar a acords i al consens i tothom ha de ser capaç de fer renúncies, sense deixar de banda el seu projecte polític i les seves ambicions. Al llarg d’aquests darrers anys, Catalunya ha viscut moments convulsos i el procés ha servit per a ben poca cosa.

Tant de bo que es pensi en el futur i quin país es vol per a les generacions del futur. Els reptes són complicats com podem veure en aquests moments quan la sequera es una autèntica amenaça i vol actuacions urgents, exactament igual que les mesures que s’hauran de prendre en matèries socials, sanitàries o educatives. I això no ho solucionen proclames èpiques d’un advocat que fou condemnat per col·laborar amb una banda terrorista que es  deia ETA.

Subscriu-te per seguir llegint