Olla de grills

Fa pocs dies el periodista de Campllong Lluís Falgàs va moderar al circuit català de TVE el primer debat televisiu després de la convocatòria electoral. Tenia interès veure els portaveus dels grups parlamentaris asseguts al plató (per cert, que ben realitzats estan els programes fets a Sant Cugat) però en molts moments de l’emissió el veterà periodista va haver de treure el fuet per a mirar que tot plegat no es convertís en una olla de grills. Per començar cap dels participants va respondre la primera pregunta, comú per a tots fins que el periodista els va insistir. Portant-ho a la caricatura vindria a ser com preguntar quina hora és i que et responguessin: dimecres. Venien tots de casa amb la falca estudiada per a deixar anar. Però això només va ser el començament. Sembla que tenim una generació de polítics incapaços de deixar parlar als altres i esperar el seu torn per a respondre, desmentir o debatre el que diuen els contrincants. No hi ha manera que permetin que ningú s’expressi. No es tracta de tallar o interpel·lar a qui s’allarga o dona voltes sobre el que ja ha dit. Sembla com si, quan un està en ús de la paraula no triguin ni deu segons a saltar-li a la jugular. I això que són parlamentaris, que vol dir que són gent que han de saber parlar i, per descomptat, saber escoltar. En un moment donat en Falgàs els va haver de citar aquelles frases que diuen els jutges del valencià Tribunal de les Aigües: Parle vostè i calle vostè.

Així els debats esdevenen un trist espectacle en què, a més de no deixar parlar sembla que ningú no escolta. Ni als contrincants ni al moderador.

Hi ha una llei que coneixem els que treballem a la ràdio que diu que si dos o més parlen alhora no s’entén res. Això semblen haver-ho oblidat els conductors de programes que, molts cops, també es veuen impotents perquè una sola veu vagi a l’antena. En televisió no és tan greu perquè tenim tendència a entendre més al que la càmera enfoca, però la situació continua essent un desastre.

Els polítics s’han acostumat a fer monòlegs sense preguntes dels periodistes o a respondre el que els dona la gana. Ja no és només l’«això no toca» d’en Pujol sinó que el que fan és tocar el violí, que diu en Basté i sortir per paterneres. No hi ha nivell. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint