Bars de Girona II

Vaig conèixer la meva dona al McKiernans, el bar irlandès de Rambla de la Llibertat de Girona. Sense saber res més que el seu nom, era una cita a cegues, allà vam parlar per primera vegada. Cada tants mesos repetim la rutina. És com un retrobament amb nosaltres mateixos. Un tornar a girar la roda.

Des del bar de la terrassa de l’Hotel Ultònia hi ha una vista perfecta de tota la ciutat. Recordo desenes de tardes allà, a l’estiu, quan comença a fosquejar i el cel es cobreix de morats. La Catedral de Girona a la distància, el tràfec de Jaume I difuminat, com si no et pogués atrapar allà dalt. Les muntanyes de l’altra ban-da.

El cafè Savoy té una mica dels antics cafès d’abans. Fundat a la dècada dels anys trenta del segle passat, va ser des dels seus inicis el local de moda de la burgesia gironina. Per allà van passar visitants il·lustres de la ciutat que s’allotjaven a l’Hotel Peninsular, com l’actor Mario Moreno «Cantinflas» o els escriptors Josep Cruset i Josep Maria Gironella.

Al carrer Mimosa de Font de la Pòlvora es troben els bars del barri. Ocupen els baixos dels mateixos edificis. El bar Llimoner, sobre la plaça del mateix nom (que dona al Carrer Mimosa), n’és un. 

És freqüent veure, sobre els sostres dels cotxes estacionats al carrer, gàbies de caderneres i passerells. Els parroquians els deixen allà abans d’entrar-hi, com al centre de la ciutat la gent lliga els gossos.

Durant molt de temps la cafeteria Boston em va servir com a refugi. Es troba al mig d’un barri d’edificis, la pujada del Carrer Palau, amb el seu desnivell, l’oculta. A l’altra banda, el bosc que envolta l’estadi Montilivi. Boston és parada obligatòria per als que fan els exàmens de conduir, joves que fumen nerviosos esperant el seu torn.

Un desconeix quant temps porten allí o la quantitat de traspassos i noms hi ha hagut en la seva història. Crec que el bar Baccus porta allí, sobre l’Avinguda Emili Grahit, tota vida. Té un corredor que és acollidor a l’hivern i a l’estiu dona directe a la terrassa de la plaça Rafael Casanova i Comes, on la seva terrassa t’acull al’estiu.

Per a bar del record, el bar llibreria Context, de quan Frederic Streich, el seu amo, dirigia les nits de bohèmia i els recitals de poesia.

La identitat habita als bars. Els de Girona, els erosiona. Càpsules del temps, del quotidià. Història compartida, escenari. De vegades, a Girona, un se sent que pertany més a un bar que a un planeta o altre.

Subscriu-te per seguir llegint