La dificultat d’adoptar gossos potencialment perillosos

Crida especialment l’atenció el gran nombre de gossos considerats potencialment perillosos (GPP) que hi ha en el refugi Bu Bup Parc i en qualsevol altra instal·lació d’aquestes característiques. Només fa falta visitar les webs de les protectores per comprovar-ho.

Quan es pregunta a les seves responsables si hi ha un perfil determinat de persona que abandona o mostra interès per la compra o adopció d’aquestes races específiques, responen que sí, que és un perfil molt determinat.

«Són races que són molt difícils de donar en adopció, ja no només per la por que ha estat infundada, sinó també pel fet que són obligatoris permisos, assegurances i el coneixement necessari per educar-los i cobrir les seves necessitats», diu Cristina Martínez.

L’únic que diferencia aquests animals de la resta és la seva fortalesa física i la seva potència en la mossegada, per tant, una mala educació en aquests animals comporta que es considerin més perillosos que la resta.

Una mala educació d’aquests animals comporta que es considerin més perillosos que la resta

«Sense una educació responsable, és com anar amb una arma de foc pel carrer. No hi ha gossos dolents, són els propietaris qui cometen errors», assegura Martínez, una de les responsables del refugi.

Quan arriba algú que vol adoptar un d’aquests gossos i compleix amb els requisits, l’equip del Bup Bup Parc s’emociona molt per la dificultat que suposa que aquest tipus d’adopció es produeixi.

Hi ha d’altres gossos que també tenen més dificultats per ser adoptats, com per exemple els que tenen una edat molt avançada, o que són de color negre, sent els de més fàcil adopció els cadells, o els gossos de raça.

Subscriu-te per seguir llegint