Un informe conclou que les llistes d’espera sanitàries ja van empitjorar el 2019

Segons la Sindicatura de Comptes, Girona tenia la ràtio de llits per pacient més baixa de Catalunya i el temps d’espera més llarg per a una intervenció

Una intervenció de fetge al Trueta en una imatge d'arxiu.

Una intervenció de fetge al Trueta en una imatge d'arxiu. / ICS Girona

Laura Teixidor

Laura Teixidor

La Sindicatura de Comptes ha fet públic l’informe sobre les llistes d’espera dels serveis sanitaris del 2019 i ha conclòs que ja van empitjorar respecte al 2018, abans de la pandèmia, perquè va augmentar el temps mitjà d’espera dels pacients atesos, el nombre dels pacients pendents de ser atesos a final d’any i el temps mitjà d’espera per a accedir als serveis sanitaris.

D’entrada, segons l’informe d’activitat de l’exercici 2019 del CatSalut proporcionat a la Sindicatura de Comptes, la Regió Sanitària de Girona és la que tenia la ràtio de llits per pacient més baixa de Catalunya, amb 1,4 per cada 1.000 habitants. És a dir, hi havia 1.183 llits per a una població de 850.699 persones. Molt a prop hi havia Lleida, amb 1,5 llits; i el Camp de Tarragona i Catalunya Central, amb 1,4 cadascuna.

Respecte a les llistes d’espera, el temps mitjà dels pacients pendents d’una intervenció oncològica o cardíaca va ser de 28 dies a Girona, la xifra més elevada de Catalunya. La regió sanitària amb menys espera va ser Terres de l’Ebre, amb 19. Seguidament, l’espera també va ser la més llarga a Girona per a una intervenció de cataractes o de pròtesis de maluc i genoll a finals del 2019, amb 95 dies. A l’altra cara de la moneda hi havia l’Alt Pirineu i Aran, amb 63. El 31 de desembre del 2019, el nombre de pacients pendents d’intervencions amb termini de referència va augmentar respecte a l’any anterior en totes les regions i àmbits sanitaris excepte en les Terres de l’Ebre.

Tenint en compte l’espera en general, la mitjana dels pacients pendents d’una intervenció a finals del 2019 va ser de 208 dies a Girona. El temps més curt va correspondre a l’Alt Pirineu i Aran, amb 63 dies.

De les intervencions de cataractes, cirurgia instrumentada del raquis, excisió de lesió cutània, galindons i altres deformitats del dit del peu, hèrnies umbilicals, incisional i altres, varius i obesitat mòrbida s’ha comparat el temps mitjà d’espera dels pacients intervinguts de les diferents regions i àmbits sanitaris i dels centres hospitalaris. De totes aquestes intervencions, la que generava més espera a Girona era la d’obesitat mòrbida, amb 768 dies.

Finalment, pel que fa a proves diagnòstiques, Girona va ser on hi va haver augments percentuals més elevats d’espera respecte al 2018. 

Superació el temps de garantia

Seguidament, les regions i àmbits sanitaris amb el percentatge més elevat de pacients pendents d’una intervenció que van excedir el termini de garantia van ser Girona, el 12,2%, l’Àmbit metropolità sud, el 8,5%, i l’Àmbit metropolità nord, el 7,3%. Per últim, el major percentatge de pacients pendents d’una prova diagnòstica que havien superat els terminis de referència van ser a Girona, amb un 49,5%.

L’informe també alerta que el CatSalut no va tenir cura suficient de la fiabilitat i qualitat de les dades del registre, ja que des de l’any 2018 no verificava que les dades de llista d’espera coincidissin amb les reals. Remarca que no va publicar en la seva pàgina web tota la informació que estableix la normativa dels pacients inclosos en llistes d’espera i constata discrepàncies entre les dades publicades i les de l’informe.