Veritas i la treballadora acomiadada per motius lingüístics a Puigcerdà pacten una indemnització i eviten el judici

La treballadora de la cadena de supermercats Veritas que va denunciar haver estat acomiadada per motius lingüístics a Puigcerdà ha pactat una indemnització amb l'empresa. Avui havia de tenir lloc el judici al jutjat Social 3 de Girona, però les dues parts han arribat a un pacte d'última hora. L'empresa ha admès que va acomiadar la treballadora de forma improcedent i ha accedit a indemnitzar-la. També li ha ofert ser readmesa, però ella ha declinat aquesta opció.

D'altra banda, també han pactat una bateria de mesures lingüístiques per normalitzar el català als supermercats que s'aniran aplicant durant el 2024. Així doncs, la cadena s'ha compromès a etiquetar els seus productes en català, fer cursos de sensibilització lingüística al seu personal, fer tallers de català als treballadors i tenir fins a un 50% de contingut en català a les xarxes socials.

"Estic molt contenta d'haver pogut lluitar pels meus principis i crec que això pot ser un exemple per motivar a altres empreses perquè compleixin les polítiques lingüístiques tal com marca la llei", ha explicat la treballadora, que ha estat rebuda per diversos manifestants que s'han concentrat davant l'Audiència de Girona. "Tothom hauria de poder ser atès en la seva llengua i hem demostrat que si tothom fa la seva part podem viure en català a Catalunya".

Clients infiltrats

La treballadora va començar a la feina al supermercat de Puigcerdà a principis de febrer, i segons ha explicat, els problemes van venir quan una companya li va demanar que s'adrecés a ella en castellà perquè el català, tot i entendre'l, no li agradava. "Es va queixar a l'encarregat i poc temps després l'empresa va fer-nos arribar una norma a través de whatsapp que ens obligava a parlar entre companys la llengua més còmoda per les parts", indica. A més, de cara als clients s'havia de parlar en la llengua en la qual se li dirigissin. Però segons la treballadora, "això només s'aplicava amb els clients castellanoparlants".

Ella va continuar parlant en català, fins que el 31 de març li va arribar l'anunci d'acomiadament perquè dos clients s'havien queixat que no havia canviat la llengua. "Aquells clients eren dos directius infiltrats, que no em van demanar en cap moment que canviés ni em van dir que no m'entenien", ha assenyalat.

El cas va fer-se viral gràcies a la campanya de suport de sindicats com la Intersindical i altres entitats com Plataforma per la Llengua.

Discriminació lingüística a Girona

La Intersindical ha mantingut la concentració convocada abans del judici a l'Audiència per reivindicar els conflictes que hi ha a empreses d'arreu de Catalunya per culpa de la llengua. "A Girona tenim alguns casos d'empreses que han estat comprades per un hòlding i que fan les comunicacions en castellà", explica la delegada territorial de les comarques gironines de la Intersindical, Àngels Torrents. "A banda de la normativa, que diu que l'empresa ha de permetre al treballador que s'expressi en català, nosaltres entenem que la llengua pròpia del país és el català, i no ens pensem que 'a Girona rai', perquè això s'ha acabat, i ens estem trobant espais on s'està impedint aquesta comunicació, fins i tot dins la mateixa administració pública", subratlla.

Torrents alerta que l'ús del català ha patit un clar retrocés a les empreses, on el sindicat percep una "sobreprotecció del castellà" mentre que "no es potencia la llengua pròpia". Segons la delegada, l'administració "no fa prou" per vetllar per la seva pròpia normativa, i proposa més pressió per part d'inspecció de treball per "blindar" aquesta problemàtica.