Paco Ibáñez: «Retirada? Miraré el diccionari, és una paraula que no conec»

Quan li pregunten si té previst baixar dels escenaris, el cantautor Paco Ibáñez ho té clar: «retirada? Miraré el diccionari, és una paraula que no conec». Amb 88 anys, assegura que «si et quedes aturat, malament», té nous projectes discogràfics entre mans -Érase una vez, amb cançons «per a nens de totes les edats»; la gravació de poemes que fins ara no havia enregistrat mai i una col·laboració amb Soleá Morente- i continua actuant amb una gira que recalarà aquest divendres al Teatre El Jardí de Figueres, obrint els concerts de la Santa Creu.

El nom de la gira, Nos queda la palabra, evoca el poema de Blaes de Otero, però és sobretot una reivindicació de la força que té la música amb missatge: «Encara ens queda alguna cosa de la paraula, sí, tot i que poc a poc a poc l’intenten esborrar del mapa i no ho hem de permetre, perquè una sola paraula manté tota la força, per emocionar i commocionar».

«Hi ha molts intents de debilitar la paraula, per això s’organitzen campionats del món del puto futbol, la volta a França, la volta al voltant de casa teva... la cosa és distreure i desviar la gent de la seva pròpia consciència», assegura el músic des de l’Empordà, on viu des de fa uns mesos, treballant i observant «com els xiprers ballen la jota». 

«El primer que fan és tancar-te la ment, per tancar-te els ulls i fer el que volen. Mira el que estan fent a Ucraïna i aquí la gent només està pendent del futbol i el ciclisme, els distreuen per allunyar-los del que és el principal, la cultura i la sensibilitat, perquè s’oblidin de la seva identitat i siguin molt obedients», critica el trobador. 

Sobre la situació actual de la música, assegura que «sempre hi ha gent que té sensibilitat i ganes d’expressar-se amb les eines amb què més pot aprofundir en la seva consciència, però en general anem cap enrere enlloc de cap endavant». «Cal parar el carro i no acceptar la llei de la recrudescència que s’imposa en la cultura, que és una vergonya i un desastre», continua el cantautor, molt crític també amb la tendència a convertir l’anglès «en l’única llengua per a tot». 

«Que la gent s'oblidi del seu idioma és esborrar-se a un mateix»

Internacionalista de pro i poliglot -parla (i canta) en castellà, català, euskera, francès, italià o hebreu-, assegura que no accepta que «l’anglès es posi per davant de tot, que tots parlem el mateix i s’esborrin les altres llengües». 

«Jo no tinc res contra l’anglès, si un britànic m’hi parla no hi tinc res en contra, però que la gent s’oblidi del seu propi idioma és esborrar-se a un mateix», es queixa el músic, que lamenta que «hem arribat a un punt que els fatxes italians són els que ens han de salvar en termes de llengua», en referència a la nova llei del govern Meloni que multa l’excés d’anglicismes als documents oficials. 

«Jo em vaig criar al País Basc i allà si parlaves a les vaques en castellà, no et feien cas, si els parlaves en euskera, t’entenien perfectament. Per què? Perquè cadascú parla la seva llengua i la llengua és l’ànima de cadascun de nosaltres. Que visquin els idiomes!», s’exclama. 

El concert de Figueres

Artista compromès com pocs, fa molts anys que veta els teatres públics d’ajuntaments del Partit Popular: «ho faré avui, ahir i sempre, tot i que no he ni de rebutjar propostes perquè com a màxim n’he tingut una o dues», continua el músic, que actuarà a Figueres acompanyat pel guitarrista Mario Mas i amb Pep Pasqual als efectes especials. 

El responsable de cançons tan mítiques com A galopar o Palabras para Julia promet que «tots ens ho passarem bé», tot i que «un concert no és una cosa traçada per davant, mai és la lectura d’un guió, després d’una cançó n’arriba una altra i és la reacció del públic la que va marcant les pautes». 

Encara no té clar si cantarà alguns dels seus temes en català -«és una llengua que respecto molt, sobretot per la coneixença dels poetes catalans, que tenen tendresa i profunditat i sóc amic dels catalans, són els meus germans»-, però sí que inclourà al repertori alguns dels poemes de Rafael Alberti que fan referència a la guerra civil. 

«Els feixistes s’estan posant pinxos i cal recordar que aquí hi va haver una guerra civil i que es van cometre molts crims, no ho podem oblidar, perquè són els mateixos que es cometen ara a Ucraïna», conclou. 

Subscriu-te per seguir llegint